Skip to main content

Montserratina 2011

 

Són les 8 del matí i ens trobem tots al Padró d’Ullastrell, punt de trobada dels ciclistes del poble, per tal d’assistir a la popular Montserratina, diada especial per tancar la temporada de la bicicleta de carretera.
Aquí estem doncs, l’Oriol Font, el Jordi Simó, el Jose Zazo, el Xavi Bigordà, el Jordi Serra, l’Enric i jo, la Sílvia. Per mi, la primera vegada en assistir a aquesta diada, per ells, un any més seguint la tradició.
Segons la tradició, consisteix en pujar en bicicleta fins a dalt de tot del Monestir de Montserrat, però no per menys, decidim ampliar la ruta i passar primer per Terrassa, Rellinars, Castellbell i el Vilar, Monistrol de Montserrat i finalment arribada al Monestir de Montserrat, on després de fer-nos la foto de grup, recollirem el pin commemoratiu de la trobada.
Són centenars o inclús podria dir, milers, els ciclistes que trobarem pujant i baixant del Monestir  gaudint de l’esport que, a tots els que ens trobem aquí, ens apassiona.
Un cop hem fet el descens de Montserrat, com també mana la tradició ciclista, un bon esmorzar per tal de recuperar forces i comentar les “batalletes” que han succeït durant la ruta.
Tornarem doncs passant per Vacarisses, Olesa i després d’alguna que altre batalla… ascens cap al nostre poble per la mítica pujada del Suro que, per a mi, després de més de 80km al ritme d’aquests nois, que ben us asseguro que estan molt forts, última pujada bastant cansada, sort n’he tingut d’algun que altre cop de mà…
Arribada a Ullastrell, 90km que porten les meves cames!!! (89km realment, però sempre queda més maco arrodonir fins als 90km), i de cap  al Casal, on ens esperen les parelles i amics, per tal de fer un bon vermut abans del dinar.
Molt bona ruta, però sobretot,  immillorable companyia.

Escrit per : Sílvia Soriano Foses.

 

Canal del Cavall Bernat

Sortida del Grup de Muntanya Infantil d’Ullastrell a la canal del Cavall Bernat.

Montserrat 10 de setembre del 2011

Aquesta sortida, limitada en número de participants degut a la dificultat i material necessari, mirarem de repetir-la perquè puguin venir els que aquest dissabte no van poder, i en tinguin ganes. Realment val la pena!

A les 8:00 del matí quedàvem al pàrking de les escoles. Tothom puntual. Tot seguit cap a Santa Cecília, on vam deixar els cotxes. A les 09:00 començàvem a caminar, camí de l’arrel amunt. La boira ens amagava l’esvelt monòlit del Cavall Bernat i la paret de Diables. Al cap d’uns tres quarts d’hora, trobarem la canal que baixa del Cavall Bernat, a l’inici més aviat sembla un torrent.

Parada per equipar-nos… arnesos, cascs… I cordada d’infantils : 10 valents i 11 de grans no menys valents!
En aquesta sortida varem tenir el plaer de comptar amb un convidat d’excepció, en Gabriel Portí, que es va cuidar de la canalla de forma impecable. Li vull agrair la seva col·laboració, penso que tothom va quedar encantat. L’animem a muntar una altra sortida quan li vagi bé!

Després d’equipar-nos correctament gairebé tots… Alguna corda de persiana va fer d’arnés improvisat, davant la manca de material… Amunt. La canal puja com un “tiro”. Cauen el metres amb gran velocitat, alguns rocs també! Apareix una corda fixa que ja no deixarem fins dalt del coll. Aquesta fa que la progressió sigui còmode i ràpida. Els nens no callen, els adults sí. La boira va quedant sota nostre i el paisatge s’obre… Damunt nostre tot és vertical. A sota també. I a més distància, veiem perfectament cims prou coneguts per tots: La Mola, el Montcau, Castellsapera… Les vistes són espectaculars, tots embadalits gaudint i de tant en tant s’escolta… PEDRA !!! Algun roc que baixa després de ser mogut per les cordes. Quina por! Els nens pugen “cagant llets”, en Gabriel els puja com un tren, això si, no callen! Ràpidament sortim dalt del coll, on esmorzem impressionats mentre observem l’espectacular paret de Diables que tenim sota nostre.

Des del mateix Cavall Bernat, els records del bon amic Robert Colilles, ens omplen els pensaments. Aquest indret sempre serà seu.

Per tornar vam triar una vertiginosa baixada per una canal paral·lela a la de pujada. Les branques dels arbres ens servien de frens, tot i així els cops de cul es succeïen, i les rialles feien perdre les forces a “algunes”. Curiosament va semblar mes llarga la baixada que la pujada.

Per fi altre vegada al camí de l’arrel i cap als cotxes, no sense parar abans a fer un veure al refugi de Santa Cecília.

Mira la galeria d’imatges

Escrit per : Carles Urpinell

9a. edició del “UTMB” Ultra Trail del Mont Blanc

El passat 26 d’agost  Ullastrell va estar present a la prova més important del món dins dels ultra trails de muntanya: la 9a. edició del “UTMB” Ultra Trail del Mont Blanc a la població de Chamonix (France). La mítica prova es realitza als alps francesos donant la volta al massís del Mont Blanc de 4.810 metres d’alçada i passant per tres països i quatre regions alpines que són: les 2 Savoies a França, la vall d’Aoste a Italia i la Valais a Suisse.

És èpica pel recorregut que s’ha de realitzar de 166 kilòmetres i 9500 metres de desnivell positiu amb un temps màxim de 46 hores per poder acabar la cursa. El recorregut inicial es va haber de cambiar perquè a la seva part final un tram va patir desprendiments, degut al mal temps del mateix dia de la prova i la variant va fer incrementar el recorregut a 170 kilòmetres i 9700 metres positius; el què va significar ser l’edició més dura de totes les realitzades.

A la sortida, que es va donar el 26 d’agost a les 23.30 hores, hi havien 2.350 corredors representant a 62 països, l’ Ullastrellenc Xavier Mundet va ser la nostra representació. Després de superar la climatologia amb molta pluja desde la sortida i una forta nevada el dissabte al matí, el fred de la nit del dissabte i la calor del diumenge, 1.100 corredors van ser FINISHERS de la mateixa. Cada corredor que arribava a meta era una història i es convertia en un gran moment; el què feia explotar les emocions i que convertís aquesta cursa en la més gran de totes, i dins d’ella Xavier Mundet el 394 amb 39:26:06. Com sempre el nostre corredor va deixar el pavelló ben alt.

El Xavier ens ha comentat: ” Ha sigut una gran experiència, és tan dura i tant exigent que ha quedat grabada a foc al meu cor. Dintre de la cursa he viscut moments de tot tipus: alegria per poder estar a la sortida, ignorància pel què se’m venia a sobre, sobredosis de confiança als primers kilòmetres, “baixón” per les primeres molèsties, cansament conforme passaven els kilòmetres, decepció per la lessió, son per no dormir durant dues nits, explossió de les retines dels paissatges, i com no l’emoció desbordada de l’arribada, tot això per poder ser un FINISHER”.
Des d’aquí vull donar les gràcies a les persones que em van acompanyar i que van estar al meu cantó, animant, ajudant i seguint-me durant tota la prova. Ells també porten una part del meu FINISHER a dintre seu, ells són: la meva dona Mónica Moreno i els meus amics Mònica Miguel, Pepa Montes, Sílvia Soriano, Martí Sucarrats, Oriol Font i Xavi Bigordà.

Escrit per : Xavi Mundet

3ª Edició Pujada a Serra-Seca

 

3ª Edició Pujada a Serra-Seca.

Dissabte 16/07/11 uns quants flipats per la bici ens llevem a les sis del matí per anar fins a Solsona a fer una volteta pel Solsonès.

A les 8 del matí ja som a Solsona, ens mengem un entrepà que ens hem portat fet de casa, tot i que hi ha qui això de menjar-se un sanwich no l’hi agrada gaire.

Però bé, després de fer un cafetó sortim la colla dels “naranjitos” cap al port de Serra-Seca. Fem uns kms. planets i de baixada arribant al Pont del Clop, ens agrupem tots, i comença la festa, tothom busca la seva posició per fer la pujada al port de Serra-Seca de 1ª categoria. I mentre pujes i vas veient el nom d´un tal Contador escrit al terra, penses “ Collons com puja! “, però els  d´Ullastrell no ens arruguem fàcilment i de mica en mica ens plantem tots a dalt.

Fem la foto de grup al monument que hi ha en honor al Tour de França que hi va

passar fa tres anys, després sortim en direcció a Coll de Jou. També ens acompanya el Curro que, a part de portar-nos els paquets, va fent unes fotos xulíssimes!!!

La pujada fins a Coll de Jou no és molt dura, però a algú l’hi agafa una mica per sorpresa i se l’hi fa bastant llarga.

Desprès de Coll de Jou els especialistes en descens agafen posició i avall cap a Sant Llorenç dels Morunys. Baixada llarga i rapidíssima, travessem Sant Llorenç  fem un trosset arran del pantà de la Llosa del Cavall i tornada a Solsona.

Ens plantem a Solsona amb 84 kms. a les cames, fem una cerveseta i avall cap al poble que ens esperen les famílies i una fideuà a la piscina que ens serveix per acabar un dia rodó.

Salut i Pedals!

Escrit per : Jordi Serra.

Mira la galeria d’imatges

Caminada solidària per la Fundació Miquel Valls

15 Maig 2011- Santa Fe de Montseny

Caminada solidària per la Fundació Miquel Valls.

El passat 15 de maig, alguns socis del Grup de Muntanya vam participar en aquesta caminada, organitzada per Cargill, empresa de productes agroalimentaris que cada any organitza una sortida en benefici d’alguna fundació o entitat solidària. Enguany han volgut col·laborar amb la Fundació Miquel Valls.

La Fundació Miquel Valls –antiga Fundació Catalana d’Esclerosi Lateral Amiotròfica- treballa per millorar la qualitat de vida dels afectats i les seves famílies, difondre informació sobre la malaltia i promoure’n la investigació.

Va néixer a Calella (Barcelona) l’any 2005 com una entitat privada i sense ànim de lucre. Des d’aleshores, ha experimentat un creixement sòlid i continuat impulsat per la demanda dels mateixos afectats i de totes les persones que dia a dia treballen amb el mateix objectiu: plantar cara a l’ELA.

L’ELA és una malaltia neurodegenerativa que té una incidència de 2 casos cada 100 mil persones. Afecta sobretot persones adultes entre 40 i 70 anys, que un cop diagnosticades, tenen una esperança de vida entre 2 i 5 anys.

El dia 15 de maig a les 9h. del matí ens vam aplegar un centenar de persones a la Font de Passavets, a Santa Fe del Montseny, per pujar al Turó de l’Home. Va ser un dia assolellat però fresquet, ben adient per la pujada i tots, petits i grans, vam gaudir de la fauna i la flora del Montseny (faigs, salamandres, narcisos i un bolet- que només va veure l’Anna). Un cop al cim i després d’haver esmorzat, es va dedicar un minut de silenci en honor d’una persona afectada d’ELA que va morir fa poc i que havia estat treballador de l’empresa organitzadora de la sortida. Després d’un suau i tranquil descens tot contemplant l’espectacular fageda del Montseny vam arribar al punt de sortida  a l’hora de fer un bon vermut a l’Avet Blau.

Agraïm a tota la gent que ha col·laborat d’una manera o altre, MOLTES GRÀCIES!!!

Mira la galeria d’imatges

Escrit per : Marta Graell

Montgròs ( Montserrat )

 

La tempesta de la nit, ens va fer pensar que no podríem fer la sortida infantil al Montgròs.

Però no va ser així. A dos quarts de nou, 36 muntanyencs es van presentar a la sortida,
20 infantils i 16 adults.
La previsió meteorològica deia que els temps milloraria, tot i que de sortida no les teníem totes, els núvols i la boira ens van acompanyar quasi bé tota la pujada.
El primer tram fins a la font de la Llum, on varem esmorzar, es va fer feixuc, doncs el desnivell era important. L’esmorzar ens va servir per agafar forces i embranzida per
acabar de pujar per la canal de la Llum fins al coll de Migdia. Si el primer tram pujava, aquest segon encara més. L’aigua caiguda a la nit feia que la canal no estigués en bones condicions, i el fang dificultava la progressió (del adults, perquè els nens pujaven com “a bales”). Després d’una molt breu parada al coll per agrupar-nos, avall va! cap a la canal del Migdia, ja per l’altra vessant. Algunes relliscades més avall, varem pendre l’ imperceptible corriol que puja al Montgròs, amb precaució, doncs era fàcil relliscar.
Just a l’arribar al pas clau de la sortida, una canaleta enmig de dues parets penjades al buit, varem formar un embús amb una colla de 15 que pujaven i que vam atrapar, i uns altres que baixaven. La gent “flipava” al veure tanta canalla!
Abans d’arribar a dalt una altra paradeta, dues galetes i tornem-hi que queda poc.
Començava a escoltar-se la frase maleïda :
-Que queda molt ? – Quant falta ?
I al cap d’un minut, altra vegada….
No sé si ho preguntaven més els petits o els grans ?
Però ja era massa tard, el solet ens va rebre al collet que hi ha entre el Montgròs i la Roca Plana del Llamps, i ja érem dalt. TOTS 36.
Quina panoràmica !
Des de les gorres a l’est, Sant Salvador i els Flautats al nord-est,
Sant Jeroni al nord, la regió d’Agulles a l’oest, els Ecos, els plecs del llibre sota mateix…
El cim del Montgròs (1210mts), si bé no és el més alt de Montserrat, si que és, possiblement, el més centrat, i el que permet tenir una visió mes amplia del massís Montserratí.
Més galetes i d’altres menges, reportatge fotogràfic a dojo, mira aquí, mira allà,
(no, no és la cançó de Mecano)
això és tal , allò és qual… aquí hi hem estat, allà hi podem anar…i recollim els nens que hi ha timba !
El sol ja no ens va deixar en la resta del dia !
Després d’una “vertiginosa “ baixada i havent fet uns quants cops de cul , a tres quarts de tres arribàvem a Santa Cecília, on teníem el cotxes.
Un altre que tenim a la butxaca !
Heu pensat amb el currículum que van fent aquests nens?

Mira la galeria d’imatges

Escrit per : Carles Urpinell

Cursa del Bolet

La Cursa de Sant Esteve

Cursa al Bolet
Aquest any som una bona colla de corredors ullastrellencs els que ens hem animat a córrer la Cursa del Bolet. A tots el corredors locals ens fa il·lusió córrer a casa després d’estar molts dies de l’any entrenant, amunt i avall, pels carrers i camins del poble.

Segons la informació que ens dona l’organització just abans de començar, aquest any hem superat el rècord històric d’inscrits, al voltant dels 140, i a més hi ha participants d’alt nivell entre nosaltres. Segur que el sol que fa avui, tot i que el fred és intens, també hi ha ajudat.

La cursa comença aquest any, com a novetat, just davant de la piscina, això vol dir que hi haurà un tros de pujada extra. La gent es belluga i fa saltirons tractant de treure’s el fred i també els nervis de sobre mentre esperem que es doni la sortida amb “puntualitat ullastrellenca”

Com sempre la gent surt molt forta i amb molts ànims, però la pujada que hi ha fins a dalt la granja ens va posant a tots al nostre lloc. Ràpidament el grup s’estira i tot i que la cursa és una “competició contra nosaltres mateixos”, cadascú dona el millor de si mateix per intentar atrapar al corredor que té davant i per evitar que ens avancin els que venen de darrera.

Un cop s’arriba a dalt de la carretera, la baixada fins al Bolet i després fins al Pont és relativament còmode i molt ràpida. És aquí al pont, just quan s’inicia la pujada, on comença la cursa de veritat. És el moment de veure si s’ha regulat correctament el ritme per afrontar la segona meitat de la cursa i per comprovar si a les cames encara hi queden forces.

A mitja pujada, just a la corba dels gossos, és necessari dissimular el patiment i fer bona cara amb un bon somriure ja que ens trobem, com cada any, el Bartomeu que ens immortalitza amb la foto de rigor.

Entrant de nou al poble, a sota de Cal Mus, anem trobant gent que ens anima quan passem per davant d’ells. Això i el fet que ja s’olori l’arribada fa que apretem una mica més les dents per aconseguir acabar la cursa amb la satisfacció de saber que s’ha fet el màxim.

A l’arribada molta gent que ha deixat la mandra a casa i s’ha acostat fins a la piscina, anima i aplaudeix a tots el corredors que anem arribant. Estem cansats però contents d’haver pogut gaudir d’un anys més, i ja en van 30, d’aquest cursa. Ens abriguem bé, recuperem l’alè després de l’esforç, i ens hidratem tot bevent.

Al final, com és ja tradicional, després d’una llarga deliberació que s’aprofita per fer petar la xerrada amb els companys, es fa l’entrega de trofeus i d’ampolles de vi per molts dels que hem gaudit corrent aquest matí de Sant Esteve.

Escrit per: Jordi Vilajosana

Mira la galeria d’imatges

Descarrega’t la classificació general