Skip to main content

SORTIDA PUIGMAL-NÚRIA

Ja fa alguns anys que una colla de noies amb diferents aficions, però amb una en comú, com és la muntanya, ens ajuntem per fer alguna sortida durant l’any. Vam començar amb els Cavalls al Vent, els Estanys del Nord…, i aquest any ha tocat la pujada al Puigmal i baixada pel camí del cremallera fins a Queralbs.

A finals de juliol una colla de dotze vam agafar el primer cremallera del matí i vam enfilar-nos fins a Núria.

A les guixetes que hi ha en l’espai del Monestir, vam deixar el material que portàvem per passar la nit, i vam començar a enfilar-nos cap al cim.

Marcava pluja a partir de les 13:00h, per això havíem d’anar per feina!

El camí de pujada surt per on hi ha la zona d’acampada, travessa un rierol i s’enfila cap a la Coma de l’Embut. A la zona on hi ha el Forat de l’Embut, ens parem a fer algunes fotos i podem escoltar com xiulen les marmotes.

A poc a poc la vegetació va desapareixent, el terreny es torna rocós i comença la pujada forta, en zig-zag, fins al cim, per una petita tartera. Ens hem d’abrigar perquè comença a haver-hi molta boira i bufa molt el vent.

Fa unes tres hores que hem sortit de Núria i ja veiem la creu amb l’olla i la campana del cim! Però no tenim gens de vistes, ja que la boira espessa no ens ho permet!

La baixada la fem entre rialles i xerrameca, en unes dues hores, i ja al Santuari, dinem.

Recollim el material de les guixetes i ens arribem fins al refugi del Pic de l’Àliga, on passarem la nit.

Després d’intentar “redistribuir” les lliteres d’alguna habitació, passem la tarda sense perdre el fil de la xerrameca i amb un joc de paraules molt divertit que ens ha portat l’Anna.

Sopem tot esperant que el dia de demà sigui més solei.

L’endemà al matí, agafem el Camí Vell de Núria i baixem fins a Queralbs, fem uns vuit-cents metres de desnivell. El camí envoltat de prats, boscos i aigua és preciós, i gaudim molt la baixada.

Un cap de setmana diferent i una ruta molt recomanable!

Mònica Paloma