PREGÓ FESTA MAJOR 2023
EXPEDICIÓ ALPAMAYO 98
Etiqueta: grup de muntanya
La Força del vent
La Força del vent 1, 2 i 3 de Juny 2012
Sortida a Palamós per navegar dissabte i diumenge per la costa brava amb el Maladeta.
És un Bénétau Océanis Clipper 373 del 2004 amb una eslora de 11,25 m.
Ens trobem a Terrassa en Joan Planas en Pepe López i jo per anar cap a Palamós, hi arribem als vols de les 6, embarquem. En Quim, company de muntanya, es dedica al lloguer de vaixells de vela, la seva empresa es diu, Vela Nòmada. Ens ensenya el Maladeta i ens recorda, tot fent un repàs, el funcionament dels instruments.
Descarreguem el cotxe i al cap d’una estona comencem a netejar anxoves i a pelar patates. A 2/4 i mig de 9 en Batet surt de Terrassa, amb ell pugen l’Elisabet Perés i la Montse Soler.
Arriben als vols de les 10. Tot seguit, després d’una amanida generosa, ataquem la truita de patates que en Pep ha anat preparant sense presses, com les àvies, a la 1 anem a dormir.
A les 6 del matí toco diana i començo a llescar pa per esmorzar, el personal ja belluga, després dels retocs de cadascú, ens posem a sucar el pa amb tomàquet, per afegir al damunt unes anxoves de l’Escala. A ¾ de 9 salpem, en Quim ahir ens va dir que la previsió era un Garbí de 20 nusos i que bufaria d’hora. No entra, hem aixecat la Major amb un ris i el Genova a tope, avancem entre 4 i 5 nusos. Sembla que algú ens estava esperant, de cop per estribord apareix un grup de dofins que, amb la seva alegria de salts, anades i tornades, ens acompanyen una bona estona. En arribar a les Medes la mica de vent cau i hem d’engegar motor, just passat el cavall bernat, apareix de nou i bastant fort. Aquest cop hissem tot el drap. Passem el golf de Roses a 7 nusos. En arribar davant de la Montjoi s’atura i arribem a Port Lligat a motor, només entrar a la cala apareix el contramestre, ens indica l’amarra per nosaltres, ens cobra 15€, ens ofereix servei de taxi per anar a terra de 10 a 19h. Son les 18h i no el farem servir. La “Nena” Eli, gaudeix de l’aigua tranquil·la fent-se un banyet, és la més valenta, l’aigua deu estar bastant freda, ja que no s’hi entreté gaire. En Joan i en Batet han començat a fer el sopar, avui per culpa de TV3 toca Risotto de xicoira amb vi negre, queda boníssim. Després de sopar pugem a la terrassa o banyera, per poder fer fum alguns i la copeta els altres. Son les 12h i tots a la piltra. S’han fet unes 45 milles i estem cansats. La nit té algun moment revolucionat, plou una mica i fa alguna ventada forta, el que fa que a les 2h surti a comprovar amarres, tot és correcte, torno a dormir.
A les 7h és la Montse qui es lleva i desperta a tothom. Avui són l’Eli i en Batet qui prenen la iniciativa de cuina i ens fan uns entrepans de truita a la francesa excel·lents. Desamarrem a les 9 i salpem. De moment la tramuntana, també promesa per la previsió, no apareix. Hissem veles i comencem amb bordos per les amures. El vent cau i quedem al mig del golf de Roses damunt d’un plat d’oli, decidim recollir Gènova i esperar. A l’estona la mar comença a arrissar, obrim Gènova i de cenyida mar endins; ara el ven puja a 15 nusos, el vaixell s’escora de disfrutada i arribem als 8,6 nusos, en una de les cenyides cap a la costa ja veiem les formigues, decidim fer-hi rumb només amb el Gènova bastant obert, aquestes maniobres no són fàcils i ens costa agafar-lo. Sembla que ara anem bé. Som tres velers que avancem fent bordos i malgrat de lo gran que és la mar per bavor avança un dels velers de proa cap a nosaltres, suposo que creu que anem a motor i ell té preferència, recollim Gènova tot lo rapit que podem al mateix temps que engeguem motor i ens apartem per cames. És tard i creiem que passarem les Formigues millor per fora i a motor. La mar s’ha engrescat bastant i de moment ens entra per l’amura de bavor, quant tombem les Formigues ho farà per l’aleta de bavor i cavalcarem més les onades. Decidim entrar ja a Palamós a motor. Entrem també a les 18h. L’amarra la fem molt bé entre vaixells, un operari de port en veure’ns venir ens ajuda a proa. Ens queda dinar, recollir, carregar cotxes i cap a casa.
Tots hem disfrutat molt. Hem fet als vols de 90 milles.
Escrit per : Jordi Sans
Puigmal 2910 m
Sortida d’esquí de Muntanya al Puigmal (2910 mts.) pujant pel Coll d’Er
7 de març de 2011
Integrants: Pere Palet, Jordi Simó i Anna Graell
Sortim d’hora d’Ullastrell. Fem una primera parada a Bourg-Madame per fer un cafetó. Ens costa una mica, però finalment arribem al punt de partida de l’excursió. Deixem el cotxe una mica més amunt de l’estació d’esquí Er-Puigmal; allà on s’acaba la pista. Esmorzem, preparem tot l’equip, ens calcem els esquís i comencem a “foquejar”.
El Pere se n’adona que les fixacions li ballen una mica; per pujar no tindrà problemes però per baixar… Intentem arreglar-ho amb un moneda, és l’únic que tenim a mà, però no funciona. Se’n torna enrere per preguntar a un grup de Manresa que també comencen ara. Ha tingut sort, tenien un tornavís i tot solucionat! .
Ens agrupem novament i continuem amunt; el Pere ens obre camí, jo darrera seu i el Jordi es queda una mica més enrere per anar captant alguna que altra foto.
Ens anem distanciant, cadascú agafa el seu ritme. Arriba un tram curt però bastant pendent. El Pere ja ha agafat força distància i el Jordi el segueix. Jo em quedo sola a la pujada, la neu està una mica dura i patina. Rellisco, patino i 4 vegades per terra! Per darrera venen els de Manresa i també els passa el mateix. Quan surto a dalt ja veig el Jordi que està amb la càmera. Jo tinc feina a recuperar-me! Ja veig el Pere uns metres més amunt assentat i esperant-nos. Ha aprofitat per menjar una mica.
Ens reunim novament. El sol comença a escalfar bastant i ens hem de treure roba. Ja veiem el coll al que hem d’arribar. A partir d’ara la cosa ja s’enfila més; haurem d’anar fent ziga-zagues. El Pere hem dona classes de “volta maria” i els de Manresa que venen al nostre costat aprofiten per recordar com es fa i també practiquen…
Ja hem arribat al coll d’Er; a l’esquerra ens queda el Puigmal de LLo, que està bastant pelat. Fa aire, ens abriguem i continuem per la carena cap al Puigmal. El veiem lluny i bastant pobre de neu; no sabem si haurem de desfer el camí o, un cop arribem al cim, podrem baixar per un altre banda.
Hi ha gent que ha deixat els esquís i ha continuat a peu fins al cim. Nosaltres no ens els traiem, anem fent. La vista és impressionant; a la nostra dreta la vall per la que hem pujat i al fons les pistes d’Er-Puigmal. A la nostra esquerra la Coma de l’Embut, per la que veiem pujar des de Núria altres esquiadors. Fa un dia esplèndid. Fem reunió a uns 50 metres del cim, ja veiem que haurem de desfer tota la carena fins al coll i baixar per on hem pujat. Jo quasi sense forces em desmoralitzo una mica i per un moment decideixo esperar-los allà mentre pugen i baixen al cim, però quan em trec els esquís i veig que a peu podré arribar, segueixo al Pere i al Jordi que ells encara porten els esquís posats. En 10 minuts som dalt. Ha valgut la pena; ens fem les fotos de rigor i coincidim amb els de Manresa.
Enseguida comencem a baixar; el Jordi i jo a peu i el Pere treu les pells i fa la primera baixada. Ens tornem a calçar esquís i el Pere torna a posar pells. Desfem la carena fins al coll; fem una parada per menjar i beure, hem refaig una mica per tirar avall.
Al principi trobem bona neu, però més avall la cosa ja ha canviat, està més desfeta, s’ha fet tard i el sol ha fet de la neu unes pastetes. Acabem la baixada i arribem amb esquís fins al cotxe. Ens felicitem. Jo estic esgotada, però contenta del que acabo de superar: la meva primera sortida d’esquí de muntanya “amb cara i ulls”!! visca!
Moltes gràcies a tots dos, sense vosaltres no ho hagués aconseguit!!
Salut, neu i muntanyes!
Escrit per: Anna Graell
