Skip to main content

SORTIDA PUIGMAL-NÚRIA

Ja fa alguns anys que una colla de noies amb diferents aficions, però amb una en comú, com és la muntanya, ens ajuntem per fer alguna sortida durant l’any. Vam començar amb els Cavalls al Vent, els Estanys del Nord…, i aquest any ha tocat la pujada al Puigmal i baixada pel camí del cremallera fins a Queralbs.

A finals de juliol una colla de dotze vam agafar el primer cremallera del matí i vam enfilar-nos fins a Núria.

A les guixetes que hi ha en l’espai del Monestir, vam deixar el material que portàvem per passar la nit, i vam començar a enfilar-nos cap al cim.

Marcava pluja a partir de les 13:00h, per això havíem d’anar per feina!

El camí de pujada surt per on hi ha la zona d’acampada, travessa un rierol i s’enfila cap a la Coma de l’Embut. A la zona on hi ha el Forat de l’Embut, ens parem a fer algunes fotos i podem escoltar com xiulen les marmotes.

A poc a poc la vegetació va desapareixent, el terreny es torna rocós i comença la pujada forta, en zig-zag, fins al cim, per una petita tartera. Ens hem d’abrigar perquè comença a haver-hi molta boira i bufa molt el vent.

Fa unes tres hores que hem sortit de Núria i ja veiem la creu amb l’olla i la campana del cim! Però no tenim gens de vistes, ja que la boira espessa no ens ho permet!

La baixada la fem entre rialles i xerrameca, en unes dues hores, i ja al Santuari, dinem.

Recollim el material de les guixetes i ens arribem fins al refugi del Pic de l’Àliga, on passarem la nit.

Després d’intentar “redistribuir” les lliteres d’alguna habitació, passem la tarda sense perdre el fil de la xerrameca i amb un joc de paraules molt divertit que ens ha portat l’Anna.

Sopem tot esperant que el dia de demà sigui més solei.

L’endemà al matí, agafem el Camí Vell de Núria i baixem fins a Queralbs, fem uns vuit-cents metres de desnivell. El camí envoltat de prats, boscos i aigua és preciós, i gaudim molt la baixada.

Un cap de setmana diferent i una ruta molt recomanable!

Mònica Paloma

SORTIDA AL PIC DE FONT BLANCA

Pic de Font Blanca 2906 m

És divendres, hem quedat a les 15:30 h al Padró. Som l’Anna, la Mònica, la Isaura i l’Olga, i anem cap a Andorra amb l’objectiu de fer dos cims: el Pic Besalí i el Pic de Font Blanca, que amb els seus 2906 m és un dels sostres d’Andorra. Quines ganes que tenim d’anar a la muntanya!

La ruta comença a prop d’Ordino. Hem seguit la CG3 fins passat el nucli del Serrat. Deixem el cotxe a les cabanes del Castellar (1.900m) i comencem a caminar ben carregades. El dia allarga i pensem passar la nit fent bivac. Seguim un camí arran del riu Comis Vell marcat amb marques grogues, punts que seguirem durant tota l’excursió. Anem guanyant alçada i a mida que ho fem anem perdent vegetació. Un cop deixem el bosc seguim pujant i arribem a un bon lloc on passarem la nit, en un petit pla i arrecerades per unes pedres podrem sopar i descansar. Quina il·lusió fer tertúlia i dormir al ras a més de 2.000m. 

Sopar

Bivac

La nit és fresca i estelada. Poden haver-hi tantes estrelles? Com ens podem perdre aquest espectacle i no gaudir-lo més sovint?! Només veiem un llumet llunyà davant nostre. L’endemà comprovem que la misteriosa llum provenia d’una tenda plantada al peu de l’estany Esbalçat (2.296m), primer estany que veiem al començar a pujar el matí de dissabte.

Ens hem llevat ben d’hora i amb un cafè i un primer mos comencem a caminar. Tot dirigint-nos cap al cim de Besalí deixarem el material que ja no necessitem per la pujada en un replà per anar una mica més lleugeres. Passarem per una gran antena al llom de la carena i pujarem sense dificultats al pic de Besalí (2.639m), que ens ofereix unes bones vistes i també la silueta del pic de Font Blanca. Baixem cap a la portella de Rialb prestant atenció, el terreny aquí ja es més abrupte.

Des de la portella de Rialb (2509m) comencem l’ascensió al Font Blanca i ens trobem alguns grups d’excursionistes. El sender és fressat i pugem bé, sense parades. Gairebé no hi ha rastre de neu i ens sorprèn molt trobar un ramat de bens tan amunt, al tram final abans del cim.

Panoràmica

La panoràmica de 360º és excepcional i com que el dia és esplèndid  ens hi estem una bona estona, gaudint del moment i de la germanor que s’hi respira, encara que uns joves del país ens diguin dones!… tan joves que ens sentim nosaltres! 

Pic de Font Blanca

Desfarem el camí d’anada fins arribar a la portella de nou. Recollirem els nostres trastos i organitzarem la motxilla per fer la baixada el millor possible. Els 1300 m de desnivell positiu també es faran notar amb escreix a la baixada… però tindrem un premi, una remullada al riu i poder omplir la cantimplora ens ajuda a encarar el tram final de la baixada, dins del bosc.

Arribem de nou al punt de sortida molt contentes i, tot i que ja és una mica tard per trobar taula per dinar, no pensem perdonar aquest àpat!Esperem tornar a fer una sortida tan agradable com aquesta ben aviat!

Olga Puig

Cavalls del Vent -1ªpart

Divendres, 30 de juny de 2017

Arribem amb moltes ganes e il·lusió per emprendre aquesta aventura. Quan ens hem situat i hem deixat bosses ens entaulem i gaudim d’un sopar molt generós.

 

Dissabte, 1 de juliol de 2017

Avui ben d’hora ens hem despertat al Refugi Estasen 13 Ullastrellenques amb moltes ganes de caminar fins al Refugi Sant Jordi. Am l’objectiu de fer un tros del recorregut de la “Cavalls del Vent“.

Un recorregut de 18 km amb un desnivell considerable (2000 metres acumulats). Hem passat per tots els aspectes climatològics; des de sol, pluja,… Ha estat tota una aventura, baixar per una canal per tornar a recular, els “topos” taronges s’havien descarrilat (jejejej). Travessar riu, pujar empedrats i així fins arribar al Refugi Sant Jordi (a 1565mts d’alçada).

Tot observant la pluja va passant l’estona. Moment de contacte amb la família, xerradetes, jocs de taula, … esperant el sopar.

El sopar ja és aquí, tot boníssim i més quan hi ha gana i et diuen que el que t’estàs menjant ho han portat els guardes damunt la seva esquena. Per rematar el sopar la Marta ens ha convidat a fer un brindis amb un licor de Mores (boníssim també) perquè avui és el seu aniversari. Per molts anys Marta!!

 

Diumenge, 2 de juliol de 2017

Quina nit!! Però, després d’un esplèndid esmorzar de dolç i salat, engeguem la ruta amb molt bon humor i ganes de gaudir del paisatge amb el sol que ens acompanyarà durant l’aventura. Una ruta d’uns 11 km amb un desnivell de 900 metres positius i 700 de negatius. El recorregut ha sigut meravellós amb corriols ombrívols i una molt bona temperatura.

D’aquest cap de setmana ens emportem molt bons records, molt bona companyia, xerrades, riures, confidències, molt bon humor i una gran experiència i aventura de 13 dones valentes i amb empenta!

Esperem aviat poder fer la segona part…

Elisabet Amat, Elisabet Perés, Carme Palet, Mònica Paloma, Mònica Miguel, Gemma Sucarrats, Gemma Calderó, Natàlia Rodó, Dolors Sucarrats, Roser Cucurella, Marta Coll, Anna Ubach i Anna Graell.

Untitled from jsimo on Vimeo.

Montserrat: Volta per Agulles i Frares Encantats

Fem una convocatòria per la matinal del diumenge 20  d’ Octubre amb el Jordi Vilajosana com a vocal de la sortida. Quedem al pàrking de les escoles a les 8 del matí per anar amb  cotxe fins el coll de Can Massana.

Som uns 26 excursionistes amb moltes ganes de caminar pels camins de Montserrat, entre la zona d’Agulles i els Frares Encantats.

Tenim un dia emboirat i bona temperatura.

Sortim de Can Massana, seguim per la pista fins a coll de Guirló on s’agafa el trencall de la dreta en la que ens permet fer un recorregut amb una bona perspectiva de tota la regió en la cara sud de la muntanya de Montserrat.  Passem la Portella,  aquesta pista ens portarà fins el refugi Vicenç Barbé, passant pel Bosc de Cal Rovira i a la regió de les Bohigas.

Passat el refugi anem pel torrent del Lloro,  cap al Pas del Príncep  i fem una paradeta per esmorzar.  Continuem per el sender fins a Coll de Port  passant per la font de l’ Esllavissada.

Creuem el coll de Port ,  on ens posem a la cara nord de la muntanya, amb un espectacular camí entre alzines i  les grans parets dels Frares Encantats. Anem baixant  per anar a trobar el GR172 que va de Can Massana fins al Monestir, l’agafem a l’esquerra, passem per la Cadireta, la Foradada i  seguin fins a coll de Guirló. Seguim recta,  a l’esquerra un camí ens porta fins Sant Pau Vell on fem una foto de grup i contemplem les grans vistes de la cara sud de la muntanya de Montserrat.

Continuem fins a Can Massana on donem per acabada la matinal de diumenge.

 

Mira la galeria d’imatges

Escrit per : Jordi Simó

 

 

Mura

Diumenge 12 de febrer, 7,15 h.:

tit tiiT tiiiiIT tiiiiiIIIIT tiiiiiiiiIIIIIIIIIIIIITTTTTTT TIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIITTTTTTT

-Bufffffff!!!!Ara m’he de llevaaaar? Amb aquest fred que deu fer a fora!!!!!A qui nassos se li ha ocorregut d’anar a aquestes hores?
M’hi tombo, que aquí dins al llit s’hi està molt bé!!!!!
Que no! Què carai! Fora mandra i excuses!Una dutxa , un cafè, força roba i som hi!,Mura ens espera!!!!

A dos quarts de nou del matí, el Carles , la Ceci, el Robert, l´Ànnia, la Marta,el Pol, la Pilar, el Ramon i jo, ja som a l’aparcament de l’alzina del Sal.lari,ben equipats amb gorres, buff, guants…El termòmetre marca -6 º , deu ser per això que no ens costa gens arrencar, ho fem ràpid i a bon pas, per fer-nos passar el fred.
La pujada fins al coll de les Tres Creus està coberta de neu i gel, però ni ens espanta ni ens fa recular, al contrari, els petits hi xalen de valent , i els grans també.
Mentre uns quants es desvien una mica, per enfilar-se al Turó de la Pola, els altres continuem fent camí. Abans d’arribar a Coll de Boix ja ens atrapen. Ara estem a -7º, com que anem ben equipats el fred no el notem massa.
Ens parem a contemplar l´Alzina Bonica, i després de fer-nos la foto de rigor, continuem. Ara pràcticament tot és baixada. Ja comencem a tenir gana, però no pararem a esmorzar fins a arribar a Mura.
El Robert, la Marta, el Pol i l´Ànnia van davant i marquen el ritme de la baixada. Baixem trotant, esquivant pedres i plaques de gel.
Al cap de 1´55h arribem a Mura i anem directe a Cal Carter a esmorzar. Avui ens espera un esmorzar de forquilla: ous ferrats amb cansalada, truita de carxofes, truita de ceps, pa amb tomàquet, patates braves, vi…… i, de postres, pastissos de xocolata!!! Petits i grans ens ho mengem tot i amb molt de gust! Avui la dieta l’aparquem!!!La poma i el iogurt per demà!!!

-El tren cap a Ullastrell , a quina hora passa??? Després d’aquest tiberi , no tornarem pas a peu, oi????
-Doncs i tant que sí!!!

La pujada ens l’agafem amb calma, per anar paint tot el que hem endrapat. Fins i tot, ara ens fixem amb un quadre Del Sant Sopar que hi ha a sota del Cargol.
Un cop som a Coll de Boix, baixem pel camí dels graons de Mura. Accelerem el ritme,però hem
d’anar amb compte amb el gel. Alguna relliscada i fins i tot algun cop de cul,que ens arrenca rialles i anima més als petis, que marquen el pas i ens costa atrapar-los.
Arribem a l’aparcament, hem tardat 2`15h, amb alguna paradeta per gaudir del paisatge i
treure’ns roba. Ara el termòmetre marca 2º, al sol s’hi està la mar de bé, la veritat és que no ho sembla que la temperatura sigui tant baixa.

Els petits ara es distreuen jugant amb el gel i la neu i els grans coincidim en que ha estat una matinal fantàstica. Tots hem gaudit moltíssim!
Feia fred i era molt d’hora , però el paisatge, l’esmorzar i la bona companyia ho ha compensat , no hi tinc cap dubte.
Ha valgut la pena fer l’esforç de llevar-se d’hora. Una bona manera de carregar les piles per la setmana.

Escrit per : Maria Amat

Mira la galeria d’imatges

 

Caminada solidària per la Fundació Miquel Valls

15 Maig 2011- Santa Fe de Montseny

Caminada solidària per la Fundació Miquel Valls.

El passat 15 de maig, alguns socis del Grup de Muntanya vam participar en aquesta caminada, organitzada per Cargill, empresa de productes agroalimentaris que cada any organitza una sortida en benefici d’alguna fundació o entitat solidària. Enguany han volgut col·laborar amb la Fundació Miquel Valls.

La Fundació Miquel Valls –antiga Fundació Catalana d’Esclerosi Lateral Amiotròfica- treballa per millorar la qualitat de vida dels afectats i les seves famílies, difondre informació sobre la malaltia i promoure’n la investigació.

Va néixer a Calella (Barcelona) l’any 2005 com una entitat privada i sense ànim de lucre. Des d’aleshores, ha experimentat un creixement sòlid i continuat impulsat per la demanda dels mateixos afectats i de totes les persones que dia a dia treballen amb el mateix objectiu: plantar cara a l’ELA.

L’ELA és una malaltia neurodegenerativa que té una incidència de 2 casos cada 100 mil persones. Afecta sobretot persones adultes entre 40 i 70 anys, que un cop diagnosticades, tenen una esperança de vida entre 2 i 5 anys.

El dia 15 de maig a les 9h. del matí ens vam aplegar un centenar de persones a la Font de Passavets, a Santa Fe del Montseny, per pujar al Turó de l’Home. Va ser un dia assolellat però fresquet, ben adient per la pujada i tots, petits i grans, vam gaudir de la fauna i la flora del Montseny (faigs, salamandres, narcisos i un bolet- que només va veure l’Anna). Un cop al cim i després d’haver esmorzat, es va dedicar un minut de silenci en honor d’una persona afectada d’ELA que va morir fa poc i que havia estat treballador de l’empresa organitzadora de la sortida. Després d’un suau i tranquil descens tot contemplant l’espectacular fageda del Montseny vam arribar al punt de sortida  a l’hora de fer un bon vermut a l’Avet Blau.

Agraïm a tota la gent que ha col·laborat d’una manera o altre, MOLTES GRÀCIES!!!

Mira la galeria d’imatges

Escrit per : Marta Graell