Skip to main content

Categoria: INFANTIL

Mura

grupmuntanya 1 Comment

Diumenge 12 de febrer, 7,15 h.:

tit tiiT tiiiiIT tiiiiiIIIIT tiiiiiiiiIIIIIIIIIIIIITTTTTTT TIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIITTTTTTT

-Bufffffff!!!!Ara m’he de llevaaaar? Amb aquest fred que deu fer a fora!!!!!A qui nassos se li ha ocorregut d’anar a aquestes hores?
M’hi tombo, que aquí dins al llit s’hi està molt bé!!!!!
Que no! Què carai! Fora mandra i excuses!Una dutxa , un cafè, força roba i som hi!,Mura ens espera!!!!

A dos quarts de nou del matí, el Carles , la Ceci, el Robert, l´Ànnia, la Marta,el Pol, la Pilar, el Ramon i jo, ja som a l’aparcament de l’alzina del Sal.lari,ben equipats amb gorres, buff, guants…El termòmetre marca -6 º , deu ser per això que no ens costa gens arrencar, ho fem ràpid i a bon pas, per fer-nos passar el fred.
La pujada fins al coll de les Tres Creus està coberta de neu i gel, però ni ens espanta ni ens fa recular, al contrari, els petits hi xalen de valent , i els grans també.
Mentre uns quants es desvien una mica, per enfilar-se al Turó de la Pola, els altres continuem fent camí. Abans d’arribar a Coll de Boix ja ens atrapen. Ara estem a -7º, com que anem ben equipats el fred no el notem massa.
Ens parem a contemplar l´Alzina Bonica, i després de fer-nos la foto de rigor, continuem. Ara pràcticament tot és baixada. Ja comencem a tenir gana, però no pararem a esmorzar fins a arribar a Mura.
El Robert, la Marta, el Pol i l´Ànnia van davant i marquen el ritme de la baixada. Baixem trotant, esquivant pedres i plaques de gel.
Al cap de 1´55h arribem a Mura i anem directe a Cal Carter a esmorzar. Avui ens espera un esmorzar de forquilla: ous ferrats amb cansalada, truita de carxofes, truita de ceps, pa amb tomàquet, patates braves, vi…… i, de postres, pastissos de xocolata!!! Petits i grans ens ho mengem tot i amb molt de gust! Avui la dieta l’aparquem!!!La poma i el iogurt per demà!!!

-El tren cap a Ullastrell , a quina hora passa??? Després d’aquest tiberi , no tornarem pas a peu, oi????
-Doncs i tant que sí!!!

La pujada ens l’agafem amb calma, per anar paint tot el que hem endrapat. Fins i tot, ara ens fixem amb un quadre Del Sant Sopar que hi ha a sota del Cargol.
Un cop som a Coll de Boix, baixem pel camí dels graons de Mura. Accelerem el ritme,però hem
d’anar amb compte amb el gel. Alguna relliscada i fins i tot algun cop de cul,que ens arrenca rialles i anima més als petis, que marquen el pas i ens costa atrapar-los.
Arribem a l’aparcament, hem tardat 2`15h, amb alguna paradeta per gaudir del paisatge i
treure’ns roba. Ara el termòmetre marca 2º, al sol s’hi està la mar de bé, la veritat és que no ho sembla que la temperatura sigui tant baixa.

Els petits ara es distreuen jugant amb el gel i la neu i els grans coincidim en que ha estat una matinal fantàstica. Tots hem gaudit moltíssim!
Feia fred i era molt d’hora , però el paisatge, l’esmorzar i la bona companyia ho ha compensat , no hi tinc cap dubte.
Ha valgut la pena fer l’esforç de llevar-se d’hora. Una bona manera de carregar les piles per la setmana.

Escrit per : Maria Amat

Mira la galeria d’imatges

 

Canal del Cavall Bernat

grupmuntanya 5 Comments

Sortida del Grup de Muntanya Infantil d’Ullastrell a la canal del Cavall Bernat.

Montserrat 10 de setembre del 2011

Aquesta sortida, limitada en número de participants degut a la dificultat i material necessari, mirarem de repetir-la perquè puguin venir els que aquest dissabte no van poder, i en tinguin ganes. Realment val la pena!

A les 8:00 del matí quedàvem al pàrking de les escoles. Tothom puntual. Tot seguit cap a Santa Cecília, on vam deixar els cotxes. A les 09:00 començàvem a caminar, camí de l’arrel amunt. La boira ens amagava l’esvelt monòlit del Cavall Bernat i la paret de Diables. Al cap d’uns tres quarts d’hora, trobarem la canal que baixa del Cavall Bernat, a l’inici més aviat sembla un torrent.

Parada per equipar-nos… arnesos, cascs… I cordada d’infantils : 10 valents i 11 de grans no menys valents!
En aquesta sortida varem tenir el plaer de comptar amb un convidat d’excepció, en Gabriel Portí, que es va cuidar de la canalla de forma impecable. Li vull agrair la seva col·laboració, penso que tothom va quedar encantat. L’animem a muntar una altra sortida quan li vagi bé!

Després d’equipar-nos correctament gairebé tots… Alguna corda de persiana va fer d’arnés improvisat, davant la manca de material… Amunt. La canal puja com un “tiro”. Cauen el metres amb gran velocitat, alguns rocs també! Apareix una corda fixa que ja no deixarem fins dalt del coll. Aquesta fa que la progressió sigui còmode i ràpida. Els nens no callen, els adults sí. La boira va quedant sota nostre i el paisatge s’obre… Damunt nostre tot és vertical. A sota també. I a més distància, veiem perfectament cims prou coneguts per tots: La Mola, el Montcau, Castellsapera… Les vistes són espectaculars, tots embadalits gaudint i de tant en tant s’escolta… PEDRA !!! Algun roc que baixa després de ser mogut per les cordes. Quina por! Els nens pugen “cagant llets”, en Gabriel els puja com un tren, això si, no callen! Ràpidament sortim dalt del coll, on esmorzem impressionats mentre observem l’espectacular paret de Diables que tenim sota nostre.

Des del mateix Cavall Bernat, els records del bon amic Robert Colilles, ens omplen els pensaments. Aquest indret sempre serà seu.

Per tornar vam triar una vertiginosa baixada per una canal paral·lela a la de pujada. Les branques dels arbres ens servien de frens, tot i així els cops de cul es succeïen, i les rialles feien perdre les forces a “algunes”. Curiosament va semblar mes llarga la baixada que la pujada.

Per fi altre vegada al camí de l’arrel i cap als cotxes, no sense parar abans a fer un veure al refugi de Santa Cecília.

Mira la galeria d’imatges

Escrit per : Carles Urpinell

Montgròs ( Montserrat )

grupmuntanya 5 Comments

 

La tempesta de la nit, ens va fer pensar que no podríem fer la sortida infantil al Montgròs.

Però no va ser així. A dos quarts de nou, 36 muntanyencs es van presentar a la sortida,
20 infantils i 16 adults.
La previsió meteorològica deia que els temps milloraria, tot i que de sortida no les teníem totes, els núvols i la boira ens van acompanyar quasi bé tota la pujada.
El primer tram fins a la font de la Llum, on varem esmorzar, es va fer feixuc, doncs el desnivell era important. L’esmorzar ens va servir per agafar forces i embranzida per
acabar de pujar per la canal de la Llum fins al coll de Migdia. Si el primer tram pujava, aquest segon encara més. L’aigua caiguda a la nit feia que la canal no estigués en bones condicions, i el fang dificultava la progressió (del adults, perquè els nens pujaven com “a bales”). Després d’una molt breu parada al coll per agrupar-nos, avall va! cap a la canal del Migdia, ja per l’altra vessant. Algunes relliscades més avall, varem pendre l’ imperceptible corriol que puja al Montgròs, amb precaució, doncs era fàcil relliscar.
Just a l’arribar al pas clau de la sortida, una canaleta enmig de dues parets penjades al buit, varem formar un embús amb una colla de 15 que pujaven i que vam atrapar, i uns altres que baixaven. La gent “flipava” al veure tanta canalla!
Abans d’arribar a dalt una altra paradeta, dues galetes i tornem-hi que queda poc.
Començava a escoltar-se la frase maleïda :
-Que queda molt ? – Quant falta ?
I al cap d’un minut, altra vegada….
No sé si ho preguntaven més els petits o els grans ?
Però ja era massa tard, el solet ens va rebre al collet que hi ha entre el Montgròs i la Roca Plana del Llamps, i ja érem dalt. TOTS 36.
Quina panoràmica !
Des de les gorres a l’est, Sant Salvador i els Flautats al nord-est,
Sant Jeroni al nord, la regió d’Agulles a l’oest, els Ecos, els plecs del llibre sota mateix…
El cim del Montgròs (1210mts), si bé no és el més alt de Montserrat, si que és, possiblement, el més centrat, i el que permet tenir una visió mes amplia del massís Montserratí.
Més galetes i d’altres menges, reportatge fotogràfic a dojo, mira aquí, mira allà,
(no, no és la cançó de Mecano)
això és tal , allò és qual… aquí hi hem estat, allà hi podem anar…i recollim els nens que hi ha timba !
El sol ja no ens va deixar en la resta del dia !
Després d’una “vertiginosa “ baixada i havent fet uns quants cops de cul , a tres quarts de tres arribàvem a Santa Cecília, on teníem el cotxes.
Un altre que tenim a la butxaca !
Heu pensat amb el currículum que van fent aquests nens?

Mira la galeria d’imatges

Escrit per : Carles Urpinell

Ascenció al Carlit (2947mts.) França

grupmuntanya 3 Comments


(Primer cim de veritat, per molts infantils del GMU)

El passat 5 de Setembre del 2010 el Grup de Muntanya Infantil va assolir el Carlit.

Estem parlant de més de 900 mts de desnivell!

El dissabte varem plantar les tendes en un càmping prop de les Bouilloses i el diumenge molt d’hora, amb un fred important (-1º), deixem les lleganyes i agafem les motxilles i cap amunt i falta gent.

Des del cotxe un cérvol impressionant ens dóna el bon dia… i deixem els cotxes sota la presa del llac.

Ben aviat el camí comença a pujar i la roba comença a fer nosa. S’obre el dia, és net i clar, el Carlit encara no es veu, però ja arribem al primer llac i el paisatge ens estimula a tots. Un altre llac, i un altre, aigües netes, transparents, quietes, paratges idíl·lics per quedar-s’hi a passar el dia, però el Carlit ens espera. Els més petits (i els que no ho són tant) ja comencen a tenir gana i parem a esmorzar, anem una mica lents però com que hem sortit d’hora podem fer les parades que calguin.

El Carlit ja ens mira des de molt amunt i molt enllà. Arribem a l’últim llac, una altra paradeta (tirem pedres a l’aigua, fem alguna queixalada…). Ara ja comença el desnivell fort, una primera rampa ens porta a un estanyol mig gelat, moment crític, ja fa mé de 3 hores que caminem i encara ens queden els 3/4h més durs de tota l’ascensió, inclosa la grimpada, per uns quants, motiu d’angoixa.

Durant la grimpada, estem més pendent d’ón ens agafem que del cansament que portem acumulat. Ens agrupem, amb cura de no tirar pedres avall; i els grans pendents dels petits i de nosaltres mateixos anem progressant fins assolir el petit coll que hi ha enmig de les dues puntes del cim, carenejant 5 minuts més el GMU infantil conquereix el cim!

34 muntanyencs, la meitat d’ells de menys de 12 anys érem al cim del Carlit. 34 cares de felicitat, algunes realment emocionades, petons, galetes, abraçades de les bones, moscatell per les galetes, fotos de grup i molta complicitat.

Però encara queda la baixada, així que avall de  dret fins al llac, la desgrimpada per uns quants divertida, per uns altres entretinguda i per la resta matadora. Dinem al llac, els nens juguen (encara no en tenen prou) i es mullen els peus. Els grans es refan estirats a la gespa que voreja el llac.

Encara queden unes 2 hores de baixada, que es fan eternes…

Només falta felicitar-nos a tots pel repte aconseguit i, tornar-hi aviat. Enhorabona i gràcies a tots!

Escrit per: Carles Urpinell.

Mira la galeria d’imatges