Taller de nutrició / alimentació en l’esport
Sense ser nutricionista només haven’t investigant i provat buscant una nutrició el màxim natural i conscient en la pràctica de l’esport he anat coneixent varies receptes que m’ajuden a preparar-me els reptes o sortides a la muntanya.
Si vols venir a compartir coneixements i aprendre com preparo i porto el menja.
No et perdis el taller, dijous 26 a la sala de les Orenetes a Ullastrell 20:00
Confirmació d’assistència per WhatsApp 606193315
Dimarts, 6 de setembre de 2022
Després de més de 1.200km amb autocaravana, per la ruta de la costa, arribem al nostre primer destí: Carezza. Ens esperen vuit jornades per descobrir aquest preciós conjunt de massissos muntanyosos dels Alps, al nord est d’Itàlia.
1a. Jornada: ruta circular al grup Catinaccio que ens acosta als quatre costats del Catinaccio (2981m), un dels cims característics de les Dolomites orientals. En la primera meitat recorrem l’entretinguda ferrada Santner que ens porta al refugi homònim, i ens permet contemplar les espectaculars torres de Vajolet amb el refugi Re Alberto I als seus peus. Baixem fins al refugi Vajolet i tot seguit enfilem cap al “passo delle Coronelle” per tornar al refugi on hem començat aquest recomanable itinerari circular, d’aproximadament 8,8km i un desnivell positiu de 925m.. Arribats a l’autocaravana encara ens queden forces per visitar les boniques aigües cristal·lines del petit llac alpí Carezza, a uns 15 min. caminant del lloc on passarem la nit.
2a. Jornada: plovisquejant i amb pronòstic de més pluja, decidim anar cap a Lagazuoi. Aparquem a Passo Falzarego, al peu del telecabina que ens pujarà fins a l’enfilat refugi de Lagazuoi, a 2752m., el més alt i el més gran de Cortina d’Ampezzo. Ens arribem fins al cim tot contemplant les vistes entre la dansa de núvols. Fem la baixada, equipats amb casc i frontal, per la impressionant Galeria Lagazuoi, més d’1km de galeria que va perforar l’exercit italià per l’interior de la muntanya. Un autèntic museu a l’aire lliure de la primera Guerra Mundial.
3a. Jornada: pugem la muntanya més alta del grup Nuvolau, l’Averau (2649m). L’enfilem des de la seva cara nord, per la via ferrada d’Averau. La pluja ens fa baixar del cim a corre cuita i descartem anar cap al refugi Nuvolau. Ens aixopluguem al refugi Averau tot aprofitant per fer un mos i, un cop deixa de ploure, optem per fer una circular al complex de les cinc agulles de roca. Les Cinque Torri; la meca de molts escaladors que volen resseguir les pendents d’aquestes parets i el testimoni de les batalles durant la Gran Guerra.
4a. Jornada: excursió a la vall de Fanes, al parc natural d’Ampezzo. La ruta consisteix, en bona part, en seguir el curs del riu Fanes, en el qual anem trobant diverses cascades i un parell d’interessants vies ferrades. Sobretot la Via Giovanni Barbara, que ens obliga a passar pel darrere mateix d’una impressionant cascada. L’entorn és molt bonic, amb gegantins avets i un sotabosc verd i frondós amb molts bolets!
5a. Jornada: ruta al llac Sorapis, des del Passo Tre Croci, pel concorregut sender 215. El camí requereix unes 2h. d’anada amb uns desnivells no massa exigents. La primera part transcorre per boscos alpins amb bones vistes al grup Cristallo i més endavant es converteix en un sender, de roques i arbustos, amb alguns trams exposats equipats amb cable i escales metàl·liques. El preciós llac blau, a uns 1925m, està envoltat de boscos i imponents cims de color blanc degut a la pedra dolomita. Molt a prop del llac, el refugi Vandelli ens permet contemplar unes excel·lents vistes a les Tre Cime i als cims Cadini.
6a. Jornada: ruta per les mítiques Tre Cime di Lavadero. Dormir al pàrquing Auronzo ens permet sortir a caminar ben d’hora i poder gaudir d’aquest paradís gairebé en solitud. Agafem l’ampla pista fins al refugi de Lavadero, pugem la Forcella de Lavadero i continuem fins al refugi Locatelli tot embadalits amb les vistes. Fem l’ascenció al cim de la Torre Toblin (2617m) per una via ferrada curta, intensament vertical i amb un munt d’escales. Des del refugi Locatelli tornem pel camí equipat De Luca-Innerkofler. Després d’un llarg tram de galeria, la pujada continua assegurada per un cable metàl·lic fins la Forcella del Camoscio. Des d’aquí ens desviem per fer un puja-baixa fins la creu del Monte Paterno (2744m). El camí de la Forcella Passaporto ens tornarà al sender 101 i a l’inici de la nostra ruta.
7a. Jornada: ruta circular a la zona nord del grup del Sella. Pugem per la via ferrada més popular de les Dolomites: la Brigata Tridentina o Pisciadú. Amb una curta aproximació, la via es divideix en tres trams de dificultat creixent. En el darrer tram, evitable, una zona molt vertical equipada amb una escala ens porta fins al pont tibetà i a un curt sender fins al refugi Pisciadú. Tornem per la ruta 666, una baixada llarga i directa per una canal molt empinada, amb les zones més delicades equipades amb cable de vida. A la part baixa travessem una zona de tartera molt inestable que ens permetrà arribar a l’aparcament.
8a. Jornada: matinal al grup Cir abans d’iniciar la tornada. Ascensió al cim Gran Cir (2592m) des del Passo Gardena, amb una curta i fàcil via ferrada per assegurar dos passatges. El cim, amb la seva gran creu metàl·lica plena de roques, ofereix una fantàstica vista de 360 graus.
Ciao Dolomites, marxem amb moltes ganes de tornar!
Marta i Josep
Ja fa alguns anys que una colla de noies amb diferents aficions, però amb una en comú, com és la muntanya, ens ajuntem per fer alguna sortida durant l’any. Vam començar amb els Cavalls al Vent, els Estanys del Nord…, i aquest any ha tocat la pujada al Puigmal i baixada pel camí del cremallera fins a Queralbs.
A finals de juliol una colla de dotze vam agafar el primer cremallera del matí i vam enfilar-nos fins a Núria.
A les guixetes que hi ha en l’espai del Monestir, vam deixar el material que portàvem per passar la nit, i vam començar a enfilar-nos cap al cim.
Marcava pluja a partir de les 13:00h, per això havíem d’anar per feina!
El camí de pujada surt per on hi ha la zona d’acampada, travessa un rierol i s’enfila cap a la Coma de l’Embut. A la zona on hi ha el Forat de l’Embut, ens parem a fer algunes fotos i podem escoltar com xiulen les marmotes.
A poc a poc la vegetació va desapareixent, el terreny es torna rocós i comença la pujada forta, en zig-zag, fins al cim, per una petita tartera. Ens hem d’abrigar perquè comença a haver-hi molta boira i bufa molt el vent.
Fa unes tres hores que hem sortit de Núria i ja veiem la creu amb l’olla i la campana del cim! Però no tenim gens de vistes, ja que la boira espessa no ens ho permet!
La baixada la fem entre rialles i xerrameca, en unes dues hores, i ja al Santuari, dinem.
Recollim el material de les guixetes i ens arribem fins al refugi del Pic de l’Àliga, on passarem la nit.
Després d’intentar “redistribuir” les lliteres d’alguna habitació, passem la tarda sense perdre el fil de la xerrameca i amb un joc de paraules molt divertit que ens ha portat l’Anna.
Sopem tot esperant que el dia de demà sigui més solei.
L’endemà al matí, agafem el Camí Vell de Núria i baixem fins a Queralbs, fem uns vuit-cents metres de desnivell. El camí envoltat de prats, boscos i aigua és preciós, i gaudim molt la baixada.
Un cap de setmana diferent i una ruta molt recomanable!
Mònica Paloma
És divendres, hem quedat a les 15:30 h al Padró. Som l’Anna, la Mònica, la Isaura i l’Olga, i anem cap a Andorra amb l’objectiu de fer dos cims: el Pic Besalí i el Pic de Font Blanca, que amb els seus 2906 m és un dels sostres d’Andorra. Quines ganes que tenim d’anar a la muntanya!
La ruta comença a prop d’Ordino. Hem seguit la CG3 fins passat el nucli del Serrat. Deixem el cotxe a les cabanes del Castellar (1.900m) i comencem a caminar ben carregades. El dia allarga i pensem passar la nit fent bivac. Seguim un camí arran del riu Comis Vell marcat amb marques grogues, punts que seguirem durant tota l’excursió. Anem guanyant alçada i a mida que ho fem anem perdent vegetació. Un cop deixem el bosc seguim pujant i arribem a un bon lloc on passarem la nit, en un petit pla i arrecerades per unes pedres podrem sopar i descansar. Quina il·lusió fer tertúlia i dormir al ras a més de 2.000m.
La nit és fresca i estelada. Poden haver-hi tantes estrelles? Com ens podem perdre aquest espectacle i no gaudir-lo més sovint?! Només veiem un llumet llunyà davant nostre. L’endemà comprovem que la misteriosa llum provenia d’una tenda plantada al peu de l’estany Esbalçat (2.296m), primer estany que veiem al començar a pujar el matí de dissabte.
Ens hem llevat ben d’hora i amb un cafè i un primer mos comencem a caminar. Tot dirigint-nos cap al cim de Besalí deixarem el material que ja no necessitem per la pujada en un replà per anar una mica més lleugeres. Passarem per una gran antena al llom de la carena i pujarem sense dificultats al pic de Besalí (2.639m), que ens ofereix unes bones vistes i també la silueta del pic de Font Blanca. Baixem cap a la portella de Rialb prestant atenció, el terreny aquí ja es més abrupte.
Des de la portella de Rialb (2509m) comencem l’ascensió al Font Blanca i ens trobem alguns grups d’excursionistes. El sender és fressat i pugem bé, sense parades. Gairebé no hi ha rastre de neu i ens sorprèn molt trobar un ramat de bens tan amunt, al tram final abans del cim.
La panoràmica de 360º és excepcional i com que el dia és esplèndid ens hi estem una bona estona, gaudint del moment i de la germanor que s’hi respira, encara que uns joves del país ens diguin dones!… tan joves que ens sentim nosaltres!
Desfarem el camí d’anada fins arribar a la portella de nou. Recollirem els nostres trastos i organitzarem la motxilla per fer la baixada el millor possible. Els 1300 m de desnivell positiu també es faran notar amb escreix a la baixada… però tindrem un premi, una remullada al riu i poder omplir la cantimplora ens ajuda a encarar el tram final de la baixada, dins del bosc.
Arribem de nou al punt de sortida molt contentes i, tot i que ja és una mica tard per trobar taula per dinar, no pensem perdonar aquest àpat!Esperem tornar a fer una sortida tan agradable com aquesta ben aviat!
Olga Puig
Divendres, 30 de juny de 2017
Arribem amb moltes ganes e il·lusió per emprendre aquesta aventura. Quan ens hem situat i hem deixat bosses ens entaulem i gaudim d’un sopar molt generós.
Dissabte, 1 de juliol de 2017
Avui ben d’hora ens hem despertat al Refugi Estasen 13 Ullastrellenques amb moltes ganes de caminar fins al Refugi Sant Jordi. Am l’objectiu de fer un tros del recorregut de la “Cavalls del Vent“.
Un recorregut de 18 km amb un desnivell considerable (2000 metres acumulats). Hem passat per tots els aspectes climatològics; des de sol, pluja,… Ha estat tota una aventura, baixar per una canal per tornar a recular, els “topos” taronges s’havien descarrilat (jejejej). Travessar riu, pujar empedrats i així fins arribar al Refugi Sant Jordi (a 1565mts d’alçada).
Tot observant la pluja va passant l’estona. Moment de contacte amb la família, xerradetes, jocs de taula, … esperant el sopar.
El sopar ja és aquí, tot boníssim i més quan hi ha gana i et diuen que el que t’estàs menjant ho han portat els guardes damunt la seva esquena. Per rematar el sopar la Marta ens ha convidat a fer un brindis amb un licor de Mores (boníssim també) perquè avui és el seu aniversari. Per molts anys Marta!!
Diumenge, 2 de juliol de 2017
Quina nit!! Però, després d’un esplèndid esmorzar de dolç i salat, engeguem la ruta amb molt bon humor i ganes de gaudir del paisatge amb el sol que ens acompanyarà durant l’aventura. Una ruta d’uns 11 km amb un desnivell de 900 metres positius i 700 de negatius. El recorregut ha sigut meravellós amb corriols ombrívols i una molt bona temperatura.
D’aquest cap de setmana ens emportem molt bons records, molt bona companyia, xerrades, riures, confidències, molt bon humor i una gran experiència i aventura de 13 dones valentes i amb empenta!
Esperem aviat poder fer la segona part…
Elisabet Amat, Elisabet Perés, Carme Palet, Mònica Paloma, Mònica Miguel, Gemma Sucarrats, Gemma Calderó, Natàlia Rodó, Dolors Sucarrats, Roser Cucurella, Marta Coll, Anna Ubach i Anna Graell.
