Sortida del Grup de Muntanya Infantil d’Ullastrell a la canal del Cavall Bernat.
Montserrat 10 de setembre del 2011
Aquesta sortida, limitada en número de participants degut a la dificultat i material necessari, mirarem de repetir-la perquè puguin venir els que aquest dissabte no van poder, i en tinguin ganes. Realment val la pena!
A les 8:00 del matí quedàvem al pàrking de les escoles. Tothom puntual. Tot seguit cap a Santa Cecília, on vam deixar els cotxes. A les 09:00 començàvem a caminar, camí de l’arrel amunt. La boira ens amagava l’esvelt monòlit del Cavall Bernat i la paret de Diables. Al cap d’uns tres quarts d’hora, trobarem la canal que baixa del Cavall Bernat, a l’inici més aviat sembla un torrent.
Parada per equipar-nos… arnesos, cascs… I cordada d’infantils : 10 valents i 11 de grans no menys valents!
En aquesta sortida varem tenir el plaer de comptar amb un convidat d’excepció, en Gabriel Portí, que es va cuidar de la canalla de forma impecable. Li vull agrair la seva col·laboració, penso que tothom va quedar encantat. L’animem a muntar una altra sortida quan li vagi bé!
Després d’equipar-nos correctament gairebé tots… Alguna corda de persiana va fer d’arnés improvisat, davant la manca de material… Amunt. La canal puja com un “tiro”. Cauen el metres amb gran velocitat, alguns rocs també! Apareix una corda fixa que ja no deixarem fins dalt del coll. Aquesta fa que la progressió sigui còmode i ràpida. Els nens no callen, els adults sí. La boira va quedant sota nostre i el paisatge s’obre… Damunt nostre tot és vertical. A sota també. I a més distància, veiem perfectament cims prou coneguts per tots: La Mola, el Montcau, Castellsapera… Les vistes són espectaculars, tots embadalits gaudint i de tant en tant s’escolta… PEDRA !!! Algun roc que baixa després de ser mogut per les cordes. Quina por! Els nens pugen “cagant llets”, en Gabriel els puja com un tren, això si, no callen! Ràpidament sortim dalt del coll, on esmorzem impressionats mentre observem l’espectacular paret de Diables que tenim sota nostre.
Des del mateix Cavall Bernat, els records del bon amic Robert Colilles, ens omplen els pensaments. Aquest indret sempre serà seu.
Per tornar vam triar una vertiginosa baixada per una canal paral·lela a la de pujada. Les branques dels arbres ens servien de frens, tot i així els cops de cul es succeïen, i les rialles feien perdre les forces a “algunes”. Curiosament va semblar mes llarga la baixada que la pujada.
Per fi altre vegada al camí de l’arrel i cap als cotxes, no sense parar abans a fer un veure al refugi de Santa Cecília.
Mira la galeria d’imatges
Escrit per : Carles Urpinell
…..i que bé ens ho vem passar, petits i grans!!! Gràcies Carles per organitzar-ho! Gràcies Gabriel per acompanyar-nos! Un plaer, compartir amb tot els que hi vau ser,un dissabte en un entorn esplèndit.
Com sempre, ha esta un gran plaer poder compartir un mati de dissabte amb gent tan valerosa. Hem de fer més sortides com aquestes on l’aventura i el premi fial de les vistes des de el Cavall Bernat son realment impresionants.
Jo em puc comptar entres les que de riure vaig perdre les forces en algun que altre moment. Les rascades múltiples repartides entre els braços i les cames en son encara avui testimoni…..ah!! i les agulletes.
Gràcies a tots
Ei companyes, estic amb vosaltres, una matinal fantàstica, bon temps, bones vistes, bones rialles i amb bona companyia!!!!!
Unbelievable !!! Quan fem la propera? La mare té una enveja que no us ho podeu imaginar ……..
La meva(nostra)primera experiència ha estat fantàstica ! Gràcies per deixar-nos acompanyar-vos !
Va ser collonut ens ho vam passar molt bé.Fel.licito al Grabiel, que va pujar a la canalla amb una facilitat bestial.
Per cert tinc d´anar al Decatlhon a comprar un arnes,jo no em torno a posar la corda de persiana,jeje es broma tot perfecte.
Jordi / Abel