La tempesta de la nit, ens va fer pensar que no podríem fer la sortida infantil al Montgròs.

Però no va ser així. A dos quarts de nou, 36 muntanyencs es van presentar a la sortida,
20 infantils i 16 adults.
La previsió meteorològica deia que els temps milloraria, tot i que de sortida no les teníem totes, els núvols i la boira ens van acompanyar quasi bé tota la pujada.
El primer tram fins a la font de la Llum, on varem esmorzar, es va fer feixuc, doncs el desnivell era important. L’esmorzar ens va servir per agafar forces i embranzida per
acabar de pujar per la canal de la Llum fins al coll de Migdia. Si el primer tram pujava, aquest segon encara més. L’aigua caiguda a la nit feia que la canal no estigués en bones condicions, i el fang dificultava la progressió (del adults, perquè els nens pujaven com “a bales”). Després d’una molt breu parada al coll per agrupar-nos, avall va! cap a la canal del Migdia, ja per l’altra vessant. Algunes relliscades més avall, varem pendre l’ imperceptible corriol que puja al Montgròs, amb precaució, doncs era fàcil relliscar.
Just a l’arribar al pas clau de la sortida, una canaleta enmig de dues parets penjades al buit, varem formar un embús amb una colla de 15 que pujaven i que vam atrapar, i uns altres que baixaven. La gent “flipava” al veure tanta canalla!
Abans d’arribar a dalt una altra paradeta, dues galetes i tornem-hi que queda poc.
Començava a escoltar-se la frase maleïda :
-Que queda molt ? – Quant falta ?
I al cap d’un minut, altra vegada….
No sé si ho preguntaven més els petits o els grans ?
Però ja era massa tard, el solet ens va rebre al collet que hi ha entre el Montgròs i la Roca Plana del Llamps, i ja érem dalt. TOTS 36.
Quina panoràmica !
Des de les gorres a l’est, Sant Salvador i els Flautats al nord-est,
Sant Jeroni al nord, la regió d’Agulles a l’oest, els Ecos, els plecs del llibre sota mateix…
El cim del Montgròs (1210mts), si bé no és el més alt de Montserrat, si que és, possiblement, el més centrat, i el que permet tenir una visió mes amplia del massís Montserratí.
Més galetes i d’altres menges, reportatge fotogràfic a dojo, mira aquí, mira allà,
(no, no és la cançó de Mecano)
això és tal , allò és qual… aquí hi hem estat, allà hi podem anar…i recollim els nens que hi ha timba !
El sol ja no ens va deixar en la resta del dia !
Després d’una “vertiginosa “ baixada i havent fet uns quants cops de cul , a tres quarts de tres arribàvem a Santa Cecília, on teníem el cotxes.
Un altre que tenim a la butxaca !
Heu pensat amb el currículum que van fent aquests nens?

Mira la galeria d’imatges

Escrit per : Carles Urpinell