Dimarts, 6 de setembre de 2022

Després de més de 1.200km amb autocaravana, per la ruta de la costa, arribem al nostre primer destí: Carezza. Ens esperen vuit jornades per descobrir aquest preciós conjunt de massissos muntanyosos dels Alps, al nord est d’Itàlia.

1a. Jornada: ruta circular al grup Catinaccio que ens acosta als quatre costats del Catinaccio (2981m), un dels cims característics de les Dolomites orientals. En la primera meitat recorrem l’entretinguda ferrada Santner que ens porta al refugi homònim, i ens permet contemplar les espectaculars torres de Vajolet amb el refugi Re Alberto I als seus peus. Baixem fins al refugi Vajolet i tot seguit enfilem cap al “passo delle Coronelle” per tornar al refugi on hem començat aquest recomanable itinerari circular, d’aproximadament 8,8km i un desnivell positiu de 925m.. Arribats a l’autocaravana encara ens queden forces per visitar les boniques aigües cristal·lines del petit llac alpí Carezza, a uns 15 min. caminant del lloc on passarem la nit.

2a. Jornada: plovisquejant i amb pronòstic de més pluja, decidim anar cap a Lagazuoi. Aparquem a Passo Falzarego, al peu del telecabina que ens pujarà fins a l’enfilat refugi de Lagazuoi, a 2752m., el més alt i el més gran de Cortina d’Ampezzo. Ens arribem fins al cim tot contemplant les vistes entre la dansa de núvols. Fem la baixada, equipats amb casc i frontal, per la impressionant Galeria Lagazuoi, més d’1km de galeria que va perforar l’exercit italià per l’interior de la muntanya. Un autèntic museu a l’aire lliure de la primera Guerra Mundial. 

3a. Jornada: pugem la muntanya més alta del grup Nuvolau, l’Averau (2649m). L’enfilem des de la seva cara nord, per la via ferrada d’Averau. La pluja ens fa baixar del cim a corre cuita i descartem anar cap al refugi Nuvolau. Ens aixopluguem al refugi Averau tot aprofitant per fer un mos i, un cop deixa de ploure, optem per fer una circular al complex de les cinc agulles de roca. Les Cinque Torri; la meca de molts escaladors que volen resseguir les pendents d’aquestes parets i el testimoni de les batalles durant la Gran Guerra.

4a. Jornada:  excursió a la vall de Fanes, al parc natural d’Ampezzo. La ruta consisteix, en bona part, en seguir el curs del riu Fanes, en el qual anem trobant diverses cascades i un parell d’interessants vies ferrades. Sobretot la Via Giovanni Barbara, que ens obliga a passar pel darrere mateix d’una impressionant cascada. L’entorn és molt bonic, amb gegantins avets i un sotabosc verd i frondós amb molts bolets!

5a. Jornada: ruta al llac Sorapis, des del Passo Tre Croci, pel concorregut sender 215. El camí requereix unes 2h. d’anada amb uns desnivells no massa exigents. La primera part transcorre per boscos alpins amb bones vistes al grup Cristallo i més endavant es converteix en un sender, de roques i arbustos, amb alguns trams exposats equipats amb cable i escales metàl·liques. El preciós llac blau, a uns 1925m, està envoltat de boscos i imponents cims de color blanc degut a la pedra dolomita. Molt a prop del llac, el refugi Vandelli ens permet contemplar unes excel·lents vistes a les Tre Cime i als cims Cadini.

6a. Jornada: ruta per les mítiques Tre Cime di Lavadero. Dormir al pàrquing Auronzo ens permet sortir a caminar ben d’hora i poder gaudir d’aquest paradís gairebé en solitud. Agafem l’ampla pista fins al refugi de Lavadero, pugem la Forcella de Lavadero i continuem fins al refugi Locatelli tot embadalits amb les vistes. Fem l’ascenció al cim de la Torre Toblin (2617m) per una via ferrada curta, intensament vertical i amb un munt d’escales. Des del refugi Locatelli tornem pel camí equipat De Luca-Innerkofler. Després d’un llarg tram de galeria, la pujada continua assegurada per un cable metàl·lic fins la Forcella del Camoscio. Des d’aquí ens desviem per fer un puja-baixa fins la creu del Monte Paterno (2744m). El camí de la Forcella Passaporto ens tornarà al sender 101 i a l’inici de la nostra ruta.

7a. Jornada: ruta circular a la zona nord del grup del Sella. Pugem per la via ferrada més popular de les Dolomites: la Brigata Tridentina o Pisciadú. Amb una curta aproximació, la via es divideix en tres trams de dificultat creixent. En el darrer tram, evitable, una zona molt vertical equipada amb una escala ens porta fins al pont tibetà i a un curt sender fins al refugi Pisciadú. Tornem per la ruta 666, una baixada llarga i directa per una canal molt empinada, amb les zones més delicades equipades amb cable de vida. A la part baixa travessem una zona de tartera molt inestable que ens permetrà arribar a l’aparcament.

8a. Jornada: matinal al grup Cir abans d’iniciar la tornada. Ascensió al cim Gran Cir (2592m) des del Passo Gardena, amb una curta i fàcil via ferrada per assegurar dos passatges. El cim, amb la seva gran creu metàl·lica plena de roques, ofereix una fantàstica vista de 360 graus.

Ciao Dolomites, marxem amb moltes ganes de tornar!

Marta i Josep