Skip to main content

1ª Cursa de muntanya d’ Ullastrell “la Serralavella”

Quan ara farà un any el Jaume Puig (Putxu pels amics), com a regidor d’esports de l’Ajuntament en una convocatòria popular, ens demanava ajudar-lo a iniciar activitats esportives populars per la promoció, encara més, d’aquest entre la gent del poble  i de l’entorn d’Ullastrell; estava clar que una cursa o caminada hi tenien que ser presents.

Ullastrell i la seva gent entre moltes virtuts n’hi ha unes quantes molt palpables i entre elles és que si troben quelcom engrescador  aviat s’engresquen. L’exemple el tenim amb la gran quantitat d’entitats que tenim la sort de gaudir els Ullastrellencs.

Al dia següent d’aquesta reunió vaig contactar amb els dos companys i amics que han format part d’aquesta organització i que han estat vitals pel resultat final d’aquesta primera edició.

Posat el projecte sobre la taula, tot estava per fer i tot era possible. Teníem un entorn perfecte, una gent collonuda que segur respondrien si els demanàvem i convencíem; i uns productes alimentaris BRUTALS a ensenyar i donar a conèixer allí on arribés el nostre missatge, i si algú encara no els coneix, aprofitant el record que tradicionalment es dona en els esdeveniments esportius populars, altrament conegut com la bossa del corredor.

Des de l’organització varem començar a planificar i gestionar tot el que era necessari pel bon funcionament de la cursa, què us haig d’explicar a la secció de muntanya que no sapigueu : ))) (tradicional cursa de BTT). Reunions, idees, primers esbossos i contactes però per suposat ens calia trobar un altre puntal imprescindible i que evidentment era el que havia encès l’espurna, el Jaume Puig. El Jaume Puig no ens va facilitar les coses… es va directament implicar a fons a oferir íntegrament a formar part de l’equip de treball com un més de nosaltres. També ens cal un agraïment especial a tots els treballadors de l’Ajuntament, tan les persones que han estat recollint presencialment les inscripcions, com la policia local, com la brigada municipal pel muntatge i preparació del material municipal necessari.

Ara  ens calia un altre puntal per la columna vertebral del projecte: la societat civil i per començar l’Associació Esportiva d’Ullastrell i concretament la secció de muntanya. Des del primer contacte tot ha estat “i tant!”.

El Jordi Vilajosana i el Xavi Bigordà han estat molt importants en la planificació del recorregut, bé, en realitat ells han estat els arquitectes del recorregut d’aquesta cursa i a més a més el Xavi Bigordà ha estat clau en l’organització i lideratge del voluntariat del recorregut, tan en la planificació com l’execució el dia de la cursa.

La secció de muntanya un cop més ha estat també molt important en aquesta cursa tan des dels seus membres directament corrent el dia de la cursa, com en el marcatge, control de circuit, fotografies.. tot això evidencia un cop més que la secció de muntanya d’Ullastrell és quelcom més que una entitat dins el poble.

Des de l’organització, estem molt contents pel resultat final. Quan varem posar un número màxim de 300 participants, quasi ens ho preníem a broma. No per les possibilitats de la cursa, sinó pel gran número d’esdeveniments esportius que ens trobem setmana darrera setmana arreu de Catalunya. La majoria amb molts, molts més recursos de tota mena… però enormement equilibrats amb il·lusió i ganes de FER POBLE!. Quan hi ha ganes per part de tothom, s’aprofiten al màxim els recursos dels que disposes i el més important quan tothom suma fins i tot la variable mala sort ho te molt difícil I L’ÈXIT ES QUASI UN FET! Per  cert, també cal tenir en compte que part del voluntariat el dia de la cursa va venir de Terrassa ; ).

El darrer puntal perquè la cursa hagi estat un èxit ha estat els comerços implicats. En aquesta primera edició no hem volgut demanar ajuda a la resta de comerços que directament no estaven implicats en la part alimentaria perquè volíem veure com anava aquesta primera edició. Esperem que la segona edició tothom i vegi quelcom engrescador, partint d’aquesta primera edició. La bossa ha estat en la seva totalitat formada per productes d’Ullastrell i la resta han estat cedits per empreses col·laboradores. En general, estem contents amb la resposta dels comerços d’Ullastrell. El contacte ha estat l’Ameu i en aquest punt també volem donar les gràcies per les gestions al Sr Cinto. No estem en èpoques de regalar res i mai s’ha demanat que ningú donés res gratuïtament en aquest sentit, tot i això, som conscients de l’esforç que han fet els comerços a l’hora de no afegir, dins les possibilitats de cadascun,  marge a la compra de productes. Estem agraïts, creiem que la bossa del corredor ha estat un punt diferencial per atreure les 340 persones que es van inscriure en aquesta primera edició. L’esforç proporcional de cada comerç implicat,evidentment es tindrà en compte en properes edicions. És important que tot el poble, però sobretot tot el comerç local, capti el missatge d’aquesta cursa: PROMOCIONAR EL NOSTRE POBLE I TOT EL QUE AQUÍ ES GENERA. La bossa i tot el que podem oferir en properes edicions dona valor a la cursa, però sobretot obre les portes dels nostres productes, com un canal més de promoció i aquest canal ens agradaria en futures edicions aprofitar-lo per fer del dia de la cursa un altre esdeveniment que Ullastrell aprofiti per promocionar esport popular a totes les edats i el producte local.

Estem animats per dur a terme la segona edició. Tinc molta sort de compartir tot això amb el Jordi i l’Isma. Que la gent del poble s’impliqui és bàsic i, fins i tot, potser lògic, però que gent d’una altra localitat inverteixin temps, il·lusió i fins i tot s’exposin a tenir que posar diners de la seva butxaca, diu molt de gent com el Jordi i l’Isma. La gran qualitat humana, l’experiència laboral i formativa de la que compten, la facilitat que dona perquè ningú “s’escaquegi” i tothom s’arremangui quan ha calgut quelcom, ho fa tot enormement més senzill i sobretot augmenta considerablement la il·lusió per fer coses. Jo només puc tenir paraules d’agraïment pels meus companys d’organització. Per la seva part s’han quedat molt impressionats per la resposta de tota la gent del poble, els ha impressionat molt com la gent es llença a donar un cop de mà només deixar anar la idea, com la gent es sentia orgullosa del seu poble el dia de la cursa, de les nombroses mostres de gratitud que han rebut per part de tothom un cop acabada… però sobretot el que més els ha impressionat ha estat la gran implicació del Jaume Puig. La societat civil en general està decebuda amb els polítics, fins i tot els dels propis Ajuntaments, tot i que en els pobles això de vegades és diferent, encara sobta trobar gent com el Jaume. Ens cal, i així hem intentat, transmetre-li el nostre agraïment per les moltes hores a falta de recursos econòmics, que hi ha dedicat tant en jornada diürna com nocturna… vull dir en reunions que hem tingut : ))).

I això és tot, si no és poc… com us varem dir  a la presentació de la cursa a l’altell esperem que això sigui el principi d’una gran cursa que s’esdevingui junt al bolet un fita ineludible en les agendes de tots els esportistes populars del poble i de la resta de la nació catalana.

Tot està per fer, tot és possible” Miquel Martí i Pol.

Escrit per : Xavier Aloy

Mira les fotos, classificacions…

 

Mura

Diumenge 12 de febrer, 7,15 h.:

tit tiiT tiiiiIT tiiiiiIIIIT tiiiiiiiiIIIIIIIIIIIIITTTTTTT TIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIITTTTTTT

-Bufffffff!!!!Ara m’he de llevaaaar? Amb aquest fred que deu fer a fora!!!!!A qui nassos se li ha ocorregut d’anar a aquestes hores?
M’hi tombo, que aquí dins al llit s’hi està molt bé!!!!!
Que no! Què carai! Fora mandra i excuses!Una dutxa , un cafè, força roba i som hi!,Mura ens espera!!!!

A dos quarts de nou del matí, el Carles , la Ceci, el Robert, l´Ànnia, la Marta,el Pol, la Pilar, el Ramon i jo, ja som a l’aparcament de l’alzina del Sal.lari,ben equipats amb gorres, buff, guants…El termòmetre marca -6 º , deu ser per això que no ens costa gens arrencar, ho fem ràpid i a bon pas, per fer-nos passar el fred.
La pujada fins al coll de les Tres Creus està coberta de neu i gel, però ni ens espanta ni ens fa recular, al contrari, els petits hi xalen de valent , i els grans també.
Mentre uns quants es desvien una mica, per enfilar-se al Turó de la Pola, els altres continuem fent camí. Abans d’arribar a Coll de Boix ja ens atrapen. Ara estem a -7º, com que anem ben equipats el fred no el notem massa.
Ens parem a contemplar l´Alzina Bonica, i després de fer-nos la foto de rigor, continuem. Ara pràcticament tot és baixada. Ja comencem a tenir gana, però no pararem a esmorzar fins a arribar a Mura.
El Robert, la Marta, el Pol i l´Ànnia van davant i marquen el ritme de la baixada. Baixem trotant, esquivant pedres i plaques de gel.
Al cap de 1´55h arribem a Mura i anem directe a Cal Carter a esmorzar. Avui ens espera un esmorzar de forquilla: ous ferrats amb cansalada, truita de carxofes, truita de ceps, pa amb tomàquet, patates braves, vi…… i, de postres, pastissos de xocolata!!! Petits i grans ens ho mengem tot i amb molt de gust! Avui la dieta l’aparquem!!!La poma i el iogurt per demà!!!

-El tren cap a Ullastrell , a quina hora passa??? Després d’aquest tiberi , no tornarem pas a peu, oi????
-Doncs i tant que sí!!!

La pujada ens l’agafem amb calma, per anar paint tot el que hem endrapat. Fins i tot, ara ens fixem amb un quadre Del Sant Sopar que hi ha a sota del Cargol.
Un cop som a Coll de Boix, baixem pel camí dels graons de Mura. Accelerem el ritme,però hem
d’anar amb compte amb el gel. Alguna relliscada i fins i tot algun cop de cul,que ens arrenca rialles i anima més als petis, que marquen el pas i ens costa atrapar-los.
Arribem a l’aparcament, hem tardat 2`15h, amb alguna paradeta per gaudir del paisatge i
treure’ns roba. Ara el termòmetre marca 2º, al sol s’hi està la mar de bé, la veritat és que no ho sembla que la temperatura sigui tant baixa.

Els petits ara es distreuen jugant amb el gel i la neu i els grans coincidim en que ha estat una matinal fantàstica. Tots hem gaudit moltíssim!
Feia fred i era molt d’hora , però el paisatge, l’esmorzar i la bona companyia ho ha compensat , no hi tinc cap dubte.
Ha valgut la pena fer l’esforç de llevar-se d’hora. Una bona manera de carregar les piles per la setmana.

Escrit per : Maria Amat

Mira la galeria d’imatges

 

Recordant vells temps… Ponting

Ponting Ullastrell 1993

Potser alguns al veure aquestes imatges els sonaran desconegudes i poc comentades, pro els qui hi van ser segur que recorden el moment, sobre tot els qui es van llençar per la barana.

Feia temps varem fer els primers assajos en el pont de Viladecavalls a Vacarisses, recordo que primer els salts varen començar tímidament, a mida que es van començar a fer repeticions el personal es va anar escalfant, fins que l’Edu Boix va deixar clar qui era el qui marcaria el límit, amb un espectacular salt corrent des de mitja carretera, llançant-se a la piscina, ens va deixar bocabadats.

Les imatges d’aquest vídeo son en el pont de la C58 sobre el Llobregat. Varem  començar fent un assaig en el primer pont, la motxilla es va estavellar a terra. Ara estem ben situats i la festa comença, Ullastrell va deixar-nos veure molta valentia i també confiança cap el grup de muntanya, els salts anaven ben seguits i alguns varen repetir. Recordo que sense llum encara seguia la festa hi havien les mateixes ganes que a primera hora. Sabies que el saltador era a terra perquè la corda quedava fluixa, ja no el veiem des de dalt.

Festa maquíssima amb gent molt valenta i decidida. Tots heu crescut molt, flipareu  en veure-ho.

Salut per tots.    Jordi Sans.

 

Montmalús

 

La cosa pintava bé,… eren les 6 i 6 minuts i el Pere recolllia al quart de l’escapada. Si, si, passaven 6 minuts i ja era el tercer timbre que tocava!

Pel camí anem discutint, entre d’altres interessants converses (i trencar una mica el son), si Pessons, o Pedrons, o Cubil,…. Al final, el Montmalús és qui, ens deleitarà amb una neu excel.lent, un paisatge increïble i un descens prou interessant.
Arribem bé de temps al pàrquing de Grau Roig, i ens donem el luxe d’esmorzar calentonets a la cafeteria,… Ja toquem neu i, per tant, no tenim tanta pressa!

Ens calcem botes, pells i esquís i comencem a enfilar-nos,… primer suau creuant les pistes. Després s’enfila fort pel traçat d’un “arrastre”, fins que sortim de l’espai esquiable de Grau Roig per entrar dins el mantell salvatge i verge de la neu que acarona el Montmalús.
Ens prenem l’ascens amb calma i fem una paredeta per treure’ns roba i continuar amb les converses, que avui trascendeixen una mica més de l’habitual,..

Ens acostem a la pala del coll, la neu s’endureix i obliga a plantejar-se les ganivetes. Arribem ràpid al coll, ,la darrera pala, que es mostra desafiant, amb un bon gruix de neu, però cap traça d’esquís, ens crida, … i ho fa amb força. Així que no ens els descalcem: si portem els esquis als peus,… estem més segurs! i ens enfilem seguint el curs de la carena, amb l’orella posada a cada pas per si notem qualsevol cosa que no ens agradi. Però tot rutlla, avui, no pot ser de cap altra manera, i amb 10 minutets més, som al cim.
Pujant ja ho intuïem, però des de dalt, tot es veu més clar: ni un núvol, sol sol brilla per damunt de l’espectacle que, altra vegada, ens ofereix el Pirineu,…

Veiem un grapat de cims d’Andorra, que uns “lugareños” es brinden a explicar-nos, però més enllà de 2 carenes podem admirar el Cadí, el Pedraforca,… el país que ens tiba!
Arriba el moment, plantagem alguna variant de descens, però el seny ens guanya (aquesta vegada), i tornem pel mateix lloc, que ja promet prou, i no ens decep.

Vigilant amb els genolls, però gaudint de la neu, la pendent, el sol, els crits de plaer,… ens deixem lliscar ràpidament pendent avall, buscant la millor neu, la màxima pendent,…
El primer tram de la pala del coll està plena de pedres que hem de sortejar, però després,… lliscar, notar, saltar, girar,… Gaudir! … Com ens agrada portar la gravetat als peus i fer-la entendre amb la neu i els esquís!

Triem el millor itinerari per tornar a les pistes i allà,…. la velocitat és l’alternativa a les pales i la neu salvatge!
Amb poca estona som al pàrquing, havent agafat un tram petit de remuntador amb cara de “pillos”!
TOT PERFECTE. És la 1 i som al cotxe, tots amb un somriure imprès que ja no ens treurem amb tot el dia, mirant el repte d’avui, allà altiu i enfilat per damunt de les pistes, per damunt del coll,… avui, per damunt de tot!
Escrit per : Joan Ballbé

Sant Pere Sacama


El passat 8 de gener, a les 8 h. del matí, el Grup de Muntanya d’Ullastrell va organitzar la clàssica sortida en BTT a Sant Pere Sacama.

Érem una bona colla, més que l’any passat. El temps ens va acompanyar positivament durant la ruta.El punt de sortida era el Padró, es baixava pel camí de Can Costa fins arribar a la riera i ,des d’allà, enfrontàvem el trenca-cames de Ribes Blaves fins arribar a la carretera d’Olesa a Viladecavalls. Després de circular uns metres per ella, començàvem la pujada a Sant Pere. A l’ arribar a l’ermita: la foto de grup i avall, cap a Olesa. Allà: esmorzar als “Salistes”, i en acabar l’entrepà, el cafetó i la xerrada, començàvem el camí de tornada per la carretera de Martorell, la “Chopera”, Can Puig i fins al poble. A l’arribada ,una clareta al Casal i cap a casa. Una bona passejada.

Escrit per: Gerard Espel

Video Sant Pere Sacama 2003

Circuit Curses Muntanya

Un parell de membres del Grup de Muntanya, el Climent Palet i el Jordi Garreta, hem participat durant el 2011 al Circuit Català de Curses de Muntanya que organitza la FEEC (Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya).

El Circuit comprenia un total de 8 curses, que s’han celebrat des d’abril fins a novembre a diferents punts de Catalunya: V Cursa de Muntanya de Sanaüja (la Segarra), XII Cursa de Muntanya de Sant Amand (Ripoll), XI Cursa de Muntanya de Paüls (Tortosa), VII Burriac Atac (Vilassar de Mar), V Pujada al Montsià (Alcanar), II Trail Montroig (Balaguer), XVII Marató de Muntanya de Catalunya (Sant Llorenç Savall) i IX Cursa de Muntanya Castell de Burriac (Argentona).

Han sigut curses d’entre 20 i 42 km de distància, amb desnivells acumulats que anaven dels 2.000 m. fins als 4.000 m. Se sumaven les puntuacions obtingudes segons la classificació a cada una de les curses, i en el quadre final només puntuaven les sis millors classificacions de cada corredor.

Vam començar el circuit el 10 d’abril a Sanaüja, en una cursa molt maca per les terres de castells de la Segarra, que tot i no tenir desnivells molt importants, era un autèntic trencacames per un terreny escarpat amb corriols que obligaven a grimpar en diverses ocasions. En la classificació general, poca cosa més podíem fer que acabar dignament i amb temps presentables, perquè són curses amb molt bon nivell de corredors (no oblidem que la selecció catalana és la campiona del món actual de la disciplina, per exemple), però en les classificacions per categories vam quedar força amunt: el Climent, 5è de Masters (a partir de 50 anys), i el Jordi, 6è de Veterans (de 40 a 50 anys). A més d’aquest bon resultat, el gran ambient i organització de la cursa, i l’espectacularitat del recorregut, ens van animar a seguir competint al circuit.

Realment en totes les curses que hem fet hem gaudit a fons de la natura la muntanya, i hem tastat el millor (i el pitjor) d’aquest esport: matinades, caigudes, fred, calor, pluja, fang, rampes, lesions, pujades inacabables, agonia, defalliments, dolor… vaja, que ha estat xulíssim!

Cal destacar que el Climent ha estat un dels pocs corredors (per no dir l’únic) que ha participat i acabat en totes i cadascuna de les 8 curses del circuit, els que us dediqueu a la muntanya ja sabeu la dificultat i el mèrit que té aquesta regularitat en aquest tipus de competició tan exigent i on les lesions o els abandonaments no són gens estranys.
Per la part del Jordi , els problemes a la cadera, i sobretot, una tendinitis que va estar arrossegant tot l’estiu i tardor, li van impedir disputar les 2 curses del setembre, i encara que amb problemes, va poder completar el mínim de 6 que es necessitava per puntuar en la classificació general.

Així, vam arribar a l’última cursa, la del Castell de Burriac, amb sortida i arribada a Argentona i un recorregut molt exigent de 24 km per la Serralada Litoral, el passat 13 de novembre. El Climent ja tenia assegurat el tercer lloc a la categoria Master, sumant els seus millors 6 resultats, i el Jordi s’ho jugava tot ja que necessitava una bona classificació per entrar també al podi de Veterans. Va ser una cursa feta a tope, en un dia amb pluja i boira que afegia encant al recorregut, i vam complir força bé: el Jordi, 5è Veterà (30 de la general), i el Climent 4t Master (54 de la general).

Al final tots dos vam aconseguir entrar al podi de la classificació final de les nostres categories: el Jordi, 3r de Veterans (i 9è a la general), i el Climent, 3r de Masters (i 14è a la general). La nostra regularitat, en acabar sempre les curses en què hem participat (8 el Climent, i 6 el Jordi) en posicions destacades, ha estat la clau.

A més, l’Associació Esportiva Ullastrell ha acabat en la posició 28 de la classificació per entitats, fet que cal destacar si tenim en compte que al Circuit Català hi han pres part representants de més de 160 entitats excursionistes, amb el que hem acabat al davant de centres força coneguts i de molt renom.

Ha estat un any molt maco, ens ho hem passat molt bé i hem xalat com xavals, però també hi ha hagut moments durs… Enguany repetirem, i potser s’hi anima algú més!!

Escrit per: Jordi Garreta.

 

Cursa del Bolet

El dia 26/12/11, hi va haver la cursa del bolet.
El recorregut comença dalt de la piscina, amb una pujada molt forta, es passa per la carretera, s’arriba a l’heliport, i allà comença el camí de terra, va baixant passant per la Masia de Can Palet i pel Bolet( lloc de pic-nic) després va planejant i passat el pont comença la pujada.
El Bartomeu Anglada cada any es posa dalt de la pujada dels gossos per fer una foto a tots els corredors que passen. Continua el recorregut fins a la carretera (sota el cementiri) i s’entra a Ullastrell per la carretera del Suro, i ara ja torna a ser pla i baixada fins a la pista, on s’acaba amb un arc inflable gegant. En total 6 Kms. amb bastant desnivell.
A l‘arribar a Ullastrell molta gent anima pels carrers i a la meta; això ajuda bastant .
També ajuda el dia, ni molta calor ni molt fred.
El 1r és en Just Sociats que fa la cursa amb 00:19:11, el 2n Bernat Monter amb 00:19:20, i 3r Mohamet Saffar amb 00:20:00. Un total de 208 corredors, récord de participants!
Va ser dur, però molt divertit!

Escrit per: Robert Urpinell Aynés

Mira la galeria d’imatges

Descarrega’t la classificació