Skip to main content

Entre vinyes

grupmuntanya Leave a comment

El passat 28 de maig es va dur a terme la I sortida en BTT entre Ullastrell i Sant Salvador.

A 1/4 de 7 del matí el Jordi Simó, el Laurent Pellois, l’Esteve Palet i l’Edu Giménez ens vam trobar a la Peça per començar la nostra ruta cap a la platja de Sant Salvador.
La ruta va començar bé, tot i que el corriol del cementiri amb les últimes plujes estava força brut (Litus, a veure si li fots una bona neteja collons!!). Vam arribar a Martorell baixant per Can Puig, i des d’allà vam posar rumb cap a Sant Sadurní d’Anoia.  Aquets primers 26 km van ser molt suaus. A mesura que ens apropàvem a la ciutat del cava, el paissatge s’anava tenyint del verd intens de les fulles de les vinyes.
Un cop a Sant Sadurní, la següent etapa ens portaria a Sta. Margarida i els Monjos. He de dir que tot i que la ruta anava en gran part del seu recorregut a la vora de la AP-7, allà a on arribava la vista tot eren vinyes. Espectacular!!
Eren les 10 del matí quan arribàvem a Sta. Margarida i els Monjos. Veient el bon ritme que portàvem (ja haviem fet 48 kms dels 73 totals), per unanimitat es va decidir entaular-nos per fer un petit àpat. Entre queixalada i queixalada vam trucar a les dones per dir-lis que ja anaven tard, doncs a molt estirar no ens quedava més d’1h i mitja per arribar. Per variar i sent fidels als costums ullastrellencs, la 2ª part de “l’expedició” portava mitja hora de retard.
Un cop esmorzats i ja amb les forces renovades, ens vam posar en marxa per completar l’última part del recorregut. Des de Sta. Margarida vam anar cap a l’Arboç i des de l’Arboç cap a El Vendrell. Un cop a El Vendrell vam fer l’últim sprint fins a arribar a Sant Salvador, destí final de la nostra petita aventura, entre vinyes.
Ja per acabar trobada amb les famílies, “foto finish” i com que ho vam fer molt bé, fideuà, arrós negre, una mariscada i bon beure per acompanyar (era un presagi del que ens esperava a la nit per la champions…).
En resum, vam passar una bona estona, tan fent el recorregut (molt assequible per tothom), com dinant amb les notres famílies. Fins a la propera.

Salut i pedals.

Escrit per : Eduard Giménez.

Caminada solidària per la Fundació Miquel Valls

grupmuntanya Leave a comment

15 Maig 2011- Santa Fe de Montseny

Caminada solidària per la Fundació Miquel Valls.

El passat 15 de maig, alguns socis del Grup de Muntanya vam participar en aquesta caminada, organitzada per Cargill, empresa de productes agroalimentaris que cada any organitza una sortida en benefici d’alguna fundació o entitat solidària. Enguany han volgut col·laborar amb la Fundació Miquel Valls.

La Fundació Miquel Valls –antiga Fundació Catalana d’Esclerosi Lateral Amiotròfica- treballa per millorar la qualitat de vida dels afectats i les seves famílies, difondre informació sobre la malaltia i promoure’n la investigació.

Va néixer a Calella (Barcelona) l’any 2005 com una entitat privada i sense ànim de lucre. Des d’aleshores, ha experimentat un creixement sòlid i continuat impulsat per la demanda dels mateixos afectats i de totes les persones que dia a dia treballen amb el mateix objectiu: plantar cara a l’ELA.

L’ELA és una malaltia neurodegenerativa que té una incidència de 2 casos cada 100 mil persones. Afecta sobretot persones adultes entre 40 i 70 anys, que un cop diagnosticades, tenen una esperança de vida entre 2 i 5 anys.

El dia 15 de maig a les 9h. del matí ens vam aplegar un centenar de persones a la Font de Passavets, a Santa Fe del Montseny, per pujar al Turó de l’Home. Va ser un dia assolellat però fresquet, ben adient per la pujada i tots, petits i grans, vam gaudir de la fauna i la flora del Montseny (faigs, salamandres, narcisos i un bolet- que només va veure l’Anna). Un cop al cim i després d’haver esmorzat, es va dedicar un minut de silenci en honor d’una persona afectada d’ELA que va morir fa poc i que havia estat treballador de l’empresa organitzadora de la sortida. Després d’un suau i tranquil descens tot contemplant l’espectacular fageda del Montseny vam arribar al punt de sortida  a l’hora de fer un bon vermut a l’Avet Blau.

Agraïm a tota la gent que ha col·laborat d’una manera o altre, MOLTES GRÀCIES!!!

Mira la galeria d’imatges

Escrit per : Marta Graell

Montgròs ( Montserrat )

grupmuntanya 5 Comments

 

La tempesta de la nit, ens va fer pensar que no podríem fer la sortida infantil al Montgròs.

Però no va ser així. A dos quarts de nou, 36 muntanyencs es van presentar a la sortida,
20 infantils i 16 adults.
La previsió meteorològica deia que els temps milloraria, tot i que de sortida no les teníem totes, els núvols i la boira ens van acompanyar quasi bé tota la pujada.
El primer tram fins a la font de la Llum, on varem esmorzar, es va fer feixuc, doncs el desnivell era important. L’esmorzar ens va servir per agafar forces i embranzida per
acabar de pujar per la canal de la Llum fins al coll de Migdia. Si el primer tram pujava, aquest segon encara més. L’aigua caiguda a la nit feia que la canal no estigués en bones condicions, i el fang dificultava la progressió (del adults, perquè els nens pujaven com “a bales”). Després d’una molt breu parada al coll per agrupar-nos, avall va! cap a la canal del Migdia, ja per l’altra vessant. Algunes relliscades més avall, varem pendre l’ imperceptible corriol que puja al Montgròs, amb precaució, doncs era fàcil relliscar.
Just a l’arribar al pas clau de la sortida, una canaleta enmig de dues parets penjades al buit, varem formar un embús amb una colla de 15 que pujaven i que vam atrapar, i uns altres que baixaven. La gent “flipava” al veure tanta canalla!
Abans d’arribar a dalt una altra paradeta, dues galetes i tornem-hi que queda poc.
Començava a escoltar-se la frase maleïda :
-Que queda molt ? – Quant falta ?
I al cap d’un minut, altra vegada….
No sé si ho preguntaven més els petits o els grans ?
Però ja era massa tard, el solet ens va rebre al collet que hi ha entre el Montgròs i la Roca Plana del Llamps, i ja érem dalt. TOTS 36.
Quina panoràmica !
Des de les gorres a l’est, Sant Salvador i els Flautats al nord-est,
Sant Jeroni al nord, la regió d’Agulles a l’oest, els Ecos, els plecs del llibre sota mateix…
El cim del Montgròs (1210mts), si bé no és el més alt de Montserrat, si que és, possiblement, el més centrat, i el que permet tenir una visió mes amplia del massís Montserratí.
Més galetes i d’altres menges, reportatge fotogràfic a dojo, mira aquí, mira allà,
(no, no és la cançó de Mecano)
això és tal , allò és qual… aquí hi hem estat, allà hi podem anar…i recollim els nens que hi ha timba !
El sol ja no ens va deixar en la resta del dia !
Després d’una “vertiginosa “ baixada i havent fet uns quants cops de cul , a tres quarts de tres arribàvem a Santa Cecília, on teníem el cotxes.
Un altre que tenim a la butxaca !
Heu pensat amb el currículum que van fent aquests nens?

Mira la galeria d’imatges

Escrit per : Carles Urpinell

Puigmal 2910 m

grupmuntanya 1 Comment

Sortida d’esquí de Muntanya al Puigmal (2910 mts.) pujant pel Coll d’Er
7 de març de 2011

Integrants: Pere Palet, Jordi Simó i Anna Graell

Sortim d’hora d’Ullastrell. Fem una primera parada a Bourg-Madame per fer un cafetó. Ens costa una mica, però finalment arribem al punt de partida de l’excursió. Deixem el cotxe una mica més amunt de l’estació d’esquí Er-Puigmal; allà on s’acaba la pista. Esmorzem, preparem tot l’equip, ens calcem els esquís i comencem a “foquejar”.

El Pere se n’adona que les fixacions li ballen una mica; per pujar no tindrà problemes però per baixar… Intentem arreglar-ho amb un moneda, és l’únic que tenim a mà, però no funciona. Se’n torna enrere per preguntar a un grup de Manresa que també comencen ara. Ha tingut sort, tenien un tornavís i tot solucionat! .

Ens agrupem novament i continuem amunt; el Pere ens obre camí, jo darrera seu i el Jordi es queda una mica més enrere per anar captant alguna que altra foto.

Ens anem distanciant, cadascú agafa el seu ritme. Arriba un tram curt però bastant pendent. El Pere ja ha agafat força distància i el Jordi el segueix. Jo em quedo sola a la pujada, la neu està una mica dura i patina. Rellisco, patino i 4 vegades per terra! Per darrera venen els de Manresa i també els passa el mateix. Quan surto a dalt ja veig el Jordi que està amb la càmera. Jo tinc feina a recuperar-me! Ja veig el Pere uns metres més amunt  assentat i esperant-nos. Ha aprofitat per menjar una mica.

Ens reunim novament. El sol comença a escalfar bastant i ens hem de treure roba. Ja veiem el coll al que hem d’arribar. A partir d’ara la cosa ja s’enfila més; haurem d’anar fent ziga-zagues. El Pere hem dona classes de “volta maria” i els de Manresa que venen al nostre costat aprofiten per recordar com es fa i també practiquen…

Ja hem arribat al coll d’Er; a l’esquerra ens queda el Puigmal de LLo, que està bastant pelat. Fa aire, ens abriguem i continuem per la carena cap al Puigmal. El veiem lluny i bastant pobre de neu; no sabem si haurem de desfer el camí o, un cop arribem al cim, podrem baixar per un altre banda.

Hi ha gent que ha deixat els esquís i ha continuat a peu fins al cim. Nosaltres no ens els traiem, anem fent. La vista és impressionant; a la nostra dreta la vall per la que hem pujat i al fons les pistes d’Er-Puigmal. A la nostra esquerra la Coma de l’Embut, per la que veiem pujar des de Núria altres esquiadors. Fa un dia esplèndid. Fem reunió a uns 50 metres del cim, ja veiem que haurem de desfer tota la carena fins al coll i baixar per on hem pujat. Jo quasi sense forces em desmoralitzo una mica i per un moment decideixo esperar-los allà mentre pugen i baixen al cim, però quan em trec els esquís i veig que a peu podré arribar, segueixo al Pere i al Jordi que ells encara porten els esquís posats. En 10 minuts som dalt. Ha valgut la pena; ens fem les fotos de rigor i coincidim amb els de Manresa.

Enseguida comencem a baixar; el Jordi i jo a peu i el Pere treu les pells i fa la primera baixada. Ens tornem a calçar esquís i el Pere torna a posar pells. Desfem la carena fins al coll; fem una parada per menjar i beure, hem refaig una mica per tirar avall.

Al principi trobem bona neu, però més avall la cosa ja ha canviat, està més desfeta, s’ha fet tard i el sol ha fet de la neu unes pastetes. Acabem la baixada i arribem amb esquís fins al cotxe. Ens felicitem. Jo estic esgotada, però contenta del que acabo de superar: la meva primera sortida d’esquí de muntanya “amb cara i ulls”!! visca!

Moltes gràcies a tots dos, sense vosaltres no ho hagués aconseguit!!

Salut, neu i muntanyes!

Escrit per: Anna Graell

Mira la galeria d’imatges

Btt Sant Pere Sacama

grupmuntanya Leave a comment

Com cada any per aquestes dates fem la clàssica pujada a Sant Pere Sacama.

Concentració a les 9 del matí al Padró, tot i que a algú el despertador l’hi juga una mala passada, comença l’excursió. La primera incidència la tenim baixant per Can Costa: el Jose punxa, però com que som uns manetes, amb poca estona ho tenim solucionat. Enfilem cap a les Ribes Blaves tos junts. Aquest any només tenim una valenta: l’Anna, però s’ha de dir que ens va portar a tots “firmes”.

Arriba la pujada a Sant Pere i tothom s’enrecorda dels torrons i el cava que s’ha fotut aquest dies, però tots fem el que podem i un cop a dalt fem la tradicional foto.

Patem una mica la xerrada per recuperar-nos de l’esforç,  agafem les màquines i de dret cap a Olesa.

Ara sí, el millor del matí: la butifarra, explicar quatre anècdotes, cafetó i cap a casa.

Agafem un tros de carretera fins a la Xopera, pujadeta tranquil.la per la xopera i cap al poble, cerveseta al casal i cadascú cap a casa seva.

Salut i pedals.

PD: per cert, l’any que ve esperem ser més colla.

Escrit per: Jordi Serra.

Mira la galeria d’imatges

Cursa del Bolet

La Cursa de Sant Esteve

grupmuntanya Leave a comment

Cursa al Bolet
Aquest any som una bona colla de corredors ullastrellencs els que ens hem animat a córrer la Cursa del Bolet. A tots el corredors locals ens fa il·lusió córrer a casa després d’estar molts dies de l’any entrenant, amunt i avall, pels carrers i camins del poble.

Segons la informació que ens dona l’organització just abans de començar, aquest any hem superat el rècord històric d’inscrits, al voltant dels 140, i a més hi ha participants d’alt nivell entre nosaltres. Segur que el sol que fa avui, tot i que el fred és intens, també hi ha ajudat.

La cursa comença aquest any, com a novetat, just davant de la piscina, això vol dir que hi haurà un tros de pujada extra. La gent es belluga i fa saltirons tractant de treure’s el fred i també els nervis de sobre mentre esperem que es doni la sortida amb “puntualitat ullastrellenca”

Com sempre la gent surt molt forta i amb molts ànims, però la pujada que hi ha fins a dalt la granja ens va posant a tots al nostre lloc. Ràpidament el grup s’estira i tot i que la cursa és una “competició contra nosaltres mateixos”, cadascú dona el millor de si mateix per intentar atrapar al corredor que té davant i per evitar que ens avancin els que venen de darrera.

Un cop s’arriba a dalt de la carretera, la baixada fins al Bolet i després fins al Pont és relativament còmode i molt ràpida. És aquí al pont, just quan s’inicia la pujada, on comença la cursa de veritat. És el moment de veure si s’ha regulat correctament el ritme per afrontar la segona meitat de la cursa i per comprovar si a les cames encara hi queden forces.

A mitja pujada, just a la corba dels gossos, és necessari dissimular el patiment i fer bona cara amb un bon somriure ja que ens trobem, com cada any, el Bartomeu que ens immortalitza amb la foto de rigor.

Entrant de nou al poble, a sota de Cal Mus, anem trobant gent que ens anima quan passem per davant d’ells. Això i el fet que ja s’olori l’arribada fa que apretem una mica més les dents per aconseguir acabar la cursa amb la satisfacció de saber que s’ha fet el màxim.

A l’arribada molta gent que ha deixat la mandra a casa i s’ha acostat fins a la piscina, anima i aplaudeix a tots el corredors que anem arribant. Estem cansats però contents d’haver pogut gaudir d’un anys més, i ja en van 30, d’aquest cursa. Ens abriguem bé, recuperem l’alè després de l’esforç, i ens hidratem tot bevent.

Al final, com és ja tradicional, després d’una llarga deliberació que s’aprofita per fer petar la xerrada amb els companys, es fa l’entrega de trofeus i d’ampolles de vi per molts dels que hem gaudit corrent aquest matí de Sant Esteve.

Escrit per: Jordi Vilajosana

Mira la galeria d’imatges

Descarrega’t la classificació general

Pujada a la Mola per Nadal

grupmuntanya 2 Comments

Quina millor manera d’agafar gana pel dinar de Nadal que començar el dia corrent a la muntanya i respirant una mica d’aire fresc!

Així que el dia 25 ens llevem d’hora. L’Anna, el Xavi i els 2 Jordis agafem el cotxe en direcció a Sant Llorenç per participar a la Pujada a la Mola. Allà hem quedat amb el Jimix, que també és un fix d’aquesta cita.

Aquesta és una cursa que, organitzada pel Club Muntanyenc de Terrassa, porta molts anys celebrant-se, però en els últims anys, coincidint amb el “boom” de l’atletisme popular, és quan ha agafat més renom i ha augmentat el número de corredors.

A les 10 del matí, ben abrigats perquè el dia és assolellat però amb molt de fred, uns 400 corredors estem disposats a la línia de sortida per començar la córrer… i per patir!

La cursa comença a Can Robert i puja per la pista fins arribar a Can Poble. L’amplada de la pista permet que tots anem agafant el ritme que ens és més convenient i el seu desnivell s’encarrega d’escalfar-nos les cames i fer que els pulmons hagin de treballar a ple rendiment.

A partir de Can Pobla es va a enllaçar amb el Camí dels Monjos que porta ja fins a dalt de la Mola. En aquest tram el camí transita per corriols estrets que fa que els corredors es moguin en fila índia, intentant avançar, si les cames ho permeten, en aquells punts on el camí s’eixampla una mica.

Arribant a dalt de la Mola, força gent, entre ells molts dels acompanyants dels corredors, ens animen a fer l’últim esforç per arribar. Han estat pràcticament 30 minuts de pujada continuada i esforç, però no valen les queixes contra el vici de córrer!

Un cop a dalt, ens abriguem bé perquè el fred és intens, saludem als companys que estan per allà, gaudim una estona de les vistes, fem 4 fotos i iniciem la baixada de nou cap a Can Robert, on allà si, acompanyats de la coca i de les begudes que ofereix l’organització acabem de fer petar la xerrada amb els companys comentant les anècdotes de la jornada i també dels plans de futur del nou any que tenim ja aquí mateix!

Escrit per: Jordi Vilajosana.

Mira la galeria d’imatges